La Fundació Princesa de Girona ha presentat avui a Benetússer la memòria d’impacte del Pla Especial d’Intervenció per a Joves de València, una iniciativa impulsada després de la DANA per contribuir a la reconstrucció social, educativa i emocional dels municipis afectats i que ha mobilitzat centres educatius, joves voluntaris, entitats del Patronat, premiats i col·laboradors de la Fundació, així com administracions autonòmiques i locals.
L’acte, celebrat a l’Espai Comunitari La Casa Oberta, ha reunit representants institucionals, entitats col·laboradores, joves participants i responsables del projecte per compartir els principals resultats d’una intervenció desenvolupada durant onze mesos i articulada al voltant de quatre grans línies d’actuació: suport als centres educatius, emprenedoria juvenil amb propòsit, acompanyament al benestar emocional i visibilització del talent jove.
La presentació ha comptat amb la participació de Francisco Belil, president de la Fundació Princesa de Girona; Santiago Peraita, president de la Fundació Horta Sud; Susana Camarero, vicepresidenta primera i consellera d’Habitatge, Ocupació, Joventut i Igualtat de la Generalitat Valenciana; Vicente Martínez Mus, vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i Recuperació; Eva Sanz, alcaldessa de Benetússer; Salvador Tasqué, director general de la Fundació Princesa de Girona; Julio Huerta, coordinador de la Fundació Horta Sud; Héctor Colunga i Raúl Casado, codirectors del Pla Especial; i Daniel Millor, impulsor del projecte arquitectònic de l’Espai Comunitari La Casa Oberta i Premi Princesa de Girona Social 2024.
El president de la Fundació Princesa de Girona, Francisco Belil, ha destacat “l’impacte del Pla especial d’Intervenció per a joves impulsat després de la DANA, que ha mobilitzat més de 8.000 joves i ha donat suport a prop de 2.000 persones i 18 centres educatius de la província de València”. Ha subratllat que “aquests resultats han estat possibles gràcies a la col·laboració entre administracions, empreses i entitats socials, multiplicant per 8,4 el valor social de la inversió realitzada”. Així mateix, ha assenyalat que “La Casa Oberta s’ha convertit en un símbol de recuperació, esperança i capacitat de superació per al territori”.
Per la seva banda, Santiago Peraita, president de la Fundació Horta Sud, ha posat de manifest que “l’espai comunitari és una constatació del gran valor de les aliances entre el moviment associatiu, el teixit empresarial i les institucions públiques. Una demostració que, quan unim esforços i ho fem des de l’escolta activa de les necessitats de la comunitat, podem avançar en el desenvolupament territorial. És imprescindible que tinguem clar que els reptes del present i del futur que tenim, tant a escala local com global, només els podem afrontar col·lectivament”.
A més, Susana Camarero, vicepresidenta primera i consellera d’habitatge, ocupació, joventut i igualtat, ha declarat que «la Fundació no va mirar cap a una altra banda i, avui, 20 mesos després, continua al costat de les persones afectades. S’ha bolcat amb els municipis afectats i, d’una manera molt especial, amb els nostres joves».
Un pla amb impacte mesurable i vocació de permanència
El Pla Especial d’Intervenció per a Joves de València va ser dissenyat a partir d’un procés d’escolta activa desenvolupat en 24 municipis afectats per la DANA el novembre de 2024, amb l’objectiu de respondre a les necessitats reals de la joventut i contribuir a la recuperació social dels territoris més colpejats per la riuada. Al llarg de la seva execució, la iniciativa ha mobilitzat més de 8.000 joves, ha articulat una xarxa de col·laboració formada per més de 40 entitats socials, educatives i culturals, i ha generat un impacte social estimat de 12,3 milions d’euros. Segons l’avaluació realitzada per les consultores HumanWay i Kreab, cada euro invertit ha generat 8,4 euros de valor social.
Héctor Colunga, codirector del Pla Especial d’Intervenció per a Joves de València, ha destacat que “el principal valor d’aquest pla no rau únicament en allò que ha aconseguit durant aquests mesos, sinó en el llegat que deixa al territori. La mobilització de milers de joves, la creació de noves xarxes de col·laboració i l’impuls de projectes comunitaris han establert les bases per a una recuperació que va molt més enllà de la resposta immediata a la DANA. Iniciatives com Casa Oberta, concebuda com un espai pioner de resiliència, participació i apoderament comunitari, o la continuïtat de la xarxa de suport psicosocial, són exemples d’una transformació amb vocació de permanència. Aquest impacte es reflecteix també en els resultats de l’avaluació, que estimen un retorn social de 8,4 euros per cada euro invertit, demostrant que la inversió social no només genera beneficis econòmics, sinó que reforça el teixit comunitari, amplia oportunitats i augmenta la capacitat de resiliència dels territoris per afrontar els reptes del futur”.
La mesura dels resultats posa de manifest millores significatives en àmbits clau com l’educació, l’emprenedoria i el benestar emocional. En l’entorn educatiu, el percentatge d’alumnat que afirma haver après «molt» o «bastant» a classe va passar del 71% al 92%, mentre que la percepció de seguretat i benestar als centres educatius on es va intervenir va augmentar del 73% al 91%. En l’àmbit emprenedor, el coneixement sobre emprenedoria va créixer del 4% al 22% entre els participants i l’interès per emprendre es va incrementar del 34% al 50%. A més, el 41% de les iniciatives impulsades durant el programa va aconseguir finançament per continuar el seu desenvolupament més enllà de la intervenció inicial.
Els indicadors de satisfacció reforcen aquests resultats. El professorat participant va atorgar una valoració mitjana de 7,8 sobre 10 a les activitats desenvolupades, mentre que els joves participants en els reptes emprenedors van qualificar la seva experiència amb un 8,7 sobre 10. Els programes centrats en el benestar emocional van assolir la valoració més alta, amb una puntuació mitjana de 9,2 sobre 10, confirmant la rellevància d’acompanyar emocionalment els joves en contextos de recuperació després d’una emergència.
Més enllà de les xifres, el Pla ha contribuït a enfortir capacitats, generar noves oportunitats i reconstruir vincles comunitaris, deixant una xarxa de col·laboració activa i projectes en marxa que continuaran desenvolupant-se durant els pròxims mesos. L’experiència demostra que invertir en els joves no només accelera la recuperació després d’una crisi, sinó que enforteix la resiliència i el futur de tot un territori.
Educació per reconstruir comunitat
Després d’una primera fase d’anàlisi, la Fundació va identificar que la DANA havia afectat 92 centres educatius en 78 municipis, impactant directament prop de 69.900 adolescents i joves de l’anomenada zona 0.
Davant d’aquesta realitat, es va impulsar una línia d’actuació que va situar l’escola al centre de la reconstrucció social i emocional, reconeixent el paper dels col·legis i instituts com a espais d’acollida, escolta, detecció de necessitats, suport a les famílies i cohesió comunitària. La intervenció va combinar el desplegament d’un moviment de voluntariat docent amb la implementació de programes educatius propis i d’entitats aliades, acompanyant el professorat i l’alumnat durant el segon i el tercer trimestre del curs 2024-2025.
Inspirat en el programa «Generació Docents», el moviment de voluntariat educatiu es va convertir en una comunitat de pràctica i aprenentatge que va mobilitzar joves d’arreu d’Espanya. En només dues setmanes s’hi van inscriure 67 voluntaris i 19 centres educatius i, després d’un procés de selecció, es van incorporar 20 joves docents procedents de dotze comunitats autònomes i amb formació en àmbits com Educació Infantil i Primària, Educació Social, Treball Social, Psicologia, Pedagogia o Educació Secundària. Durant cinc mesos, els voluntaris van acompanyar l’alumnat de 18 centres educatius de vuit municipis afectats, sumant més de 7.500 hores de suport a les aules.
L’acció educativa es va completar amb programes orientats al benestar emocional, la innovació i el desenvolupament de competències. Entre aquests destaca AmplificARTE, iniciativa de la Fundació i Art House Academy que utilitza la música com a eina per treballar el benestar emocional i que va arribar a 3.000 alumnes de deu centres educatius, així com la distribució de 4.000 exemplars de CUIDARTE. Cuaderno de Bienestar, un material elaborat conjuntament amb Aula Planeta i diverses entitats especialitzades per fomentar la gestió emocional i l’autocura entre estudiants de 10 a 16 anys. També es van desenvolupar activitats d’educació financera, bootcamps tecnològics i projectes d’Aprenentatge-Servei que continuen actius durant el curs 2025-2026.
El component cultural també va tenir un paper destacat. Les persones voluntàries van col·laborar en la recollida d’aportacions de l’alumnat per a la creació de l’Himne per València, compost pel mestre Julio Reyes Copello, i van participar en l’organització de dos concerts de La Carroza del Teatro Real celebrats a Aldaia i Catarroja, que van reunir prop d’un miler d’assistents.
Emprenedoria jove amb propòsit
La Gira Reptes Emprenedors va reunir prop de 500 joves en sis localitats de la zona afectada. Després d’un procés d’incubació i acompanyament, 24 equips formats per 72 joves van participar en una fase intensiva de desenvolupament de projectes i deu iniciatives finalistes van rebre finançament per valor de 100.000 euros per posar en marxa solucions vinculades a la resiliència territorial, la innovació social, l’educació i la recuperació econòmica.
Els projectes seleccionats reflecteixen la capacitat de la joventut per transformar l’experiència viscuda durant la DANA en propostes concretes de futur. Entre aquests destaquen iniciatives orientades a la recuperació d’espais públics i comunitaris, com Monument 4 Movement i Imprime Esperanza; solucions innovadores per a la prevenció i resposta davant emergències, com WaTech i AlertaSat; projectes de regeneració mediambiental com Biosoil; plataformes de suport al comerç local i a les petites empreses, com Made al Poble i Valencia Global Rescue; eines de participació ciutadana com Isoreg; recursos educatius inclusius com Diversed; i propostes de sensibilització i formació per a la gestió de crisis dirigides a famílies i centres educatius, com 7Ways.
El Llibre Blanc: la veu d’una generació per anticipar futures emergències
Una de les fites més rellevants presentades durant la jornada ha estat el Llibre Blanc de Generació X València (GxVLC), elaborat per 19 joves líders seleccionats per la Fundació Princesa de Girona que, al llarg de sis mesos, han recollit i analitzat més de 150 testimonis de joves afectats directament o indirectament per la DANA.
El document sistematitza experiències, aprenentatges i propostes per orientar futures decisions públiques, comunitàries i privades en matèria de prevenció, resposta i reconstrucció. El treball parteix d’una premissa clara: la joventut no vol ser únicament receptora d’ajuda, sinó participar activament en la construcció de solucions per al seu territori.
Les conclusions del Llibre Blanc s’articulen al voltant de tres grans idees: la necessitat de millorar la comunicació institucional durant les emergències, el paper fonamental de les xarxes comunitàries com a primera resposta davant les crisis i el reconeixement de la joventut com a agent actiu de transformació i reconstrucció.
Entre les troballes més reiterades per les persones entrevistades destaquen la solidaritat i el suport comunitari; els problemes relacionats amb la comunicació institucional i la gestió de la informació durant l’emergència; l’impacte emocional de la catàstrofe i la necessitat de reforçar l’educació preventiva i la cultura del risc.
El document recull, a més, propostes concretes per millorar la preparació davant futures emergències, entre les quals destaquen la incorporació de la cultura preventiva i la gestió emocional al sistema educatiu, el desenvolupament de plans d’emergència participatius i coordinats entre administracions, la millora dels sistemes d’alerta i comunicació, l’enfortiment de la salut mental com a eix de la gestió d’emergències i una implicació més gran de la ciutadania i del teixit associatiu en la presa de decisions.
Benestar emocional i suport psicosocial
La línia d’acompanyament al benestar ha combinat programes de mentoria amb una àmplia xarxa de suport psicosocial desenvolupada conjuntament amb l’associació Betania.
En total, el programa ha beneficiat prop de 2.000 persones i ha dut a terme 3.585 intervencions psicosocials en diferents municipis afectats, oferint suport especialitzat a infants, joves i famílies que afrontaven processos de dol, pèrdua o trauma derivats de la catàstrofe. La intervenció s’ha desenvolupat des de les seus de Paiporta, Algemesí i Utiel, així com mitjançant una unitat mòbil que va realitzar 133 desplaçaments a 33 localitats.
A més, en l’àmbit de les mentories, el programa “Muévete por Valencia” ha connectat 528 joves de deu centres educatius amb 110 professionals procedents de dotze empreses del Patronat de la Fundació Princesa de Girona, reforçant les seves competències personals i professionals.
La Casa Oberta, una infraestructura social per a la resiliència de l’Horta Sud
Un dels principals llegats del Pla Especial és l’Espai Comunitari La Casa Oberta, el nou espai impulsat per la Fundació Horta Sud i la Fundació Princesa de Girona. Més que un edifici rehabilitat, el projecte es concep com una infraestructura social al servei de la comarca, dissenyada per enfortir la vida associativa, la cohesió comunitària i la capacitat de resposta davant futures emergències.
Ubicat en un immoble històric recuperat per a ús comunitari, l’espai acollirà activitats formatives, culturals i associatives, a més de convertir-se en un centre de referència per a la preparació i la coordinació comunitària davant situacions d’emergència. El seu desenvolupament ha estat possible gràcies a la col·laboració d’empreses, fundacions i entitats compromeses amb la reconstrucció del territori.
El projecte s’ha construït mitjançant un procés participatiu que ja compta amb la implicació activa de més de 24 entitats socials i ciutadanes, consolidant un model de governança compartida basat en l’ajuda mútua, la resiliència territorial i la participació comunitària.
Daniel Millor, impulsor del projecte arquitectònic de La Casa Oberta i Premi Social Princesa de Girona 2024, ha destacat: “Ha estat molt interessant desenvolupar l’apartat tècnic d’aquesta magnífica proposta que ha generat una xarxa d’espais de trobada i de diàleg que s’ha traslladat a un espai físic i social. Estem treballant intensament en la governança per assegurar-ne la perdurabilitat i perquè aquest model es pugui replicar en altres zones per dotar la comunitat d’infraestructures i de resiliència davant futures Danas, de manera que pugui respondre de la millor manera possible, des de la fortalesa del territori i amb una major consciència de les necessitats”.
Per la seva banda, Eva Sanz, alcaldessa de Benetússer, ha expressat el seu “agraïment a la Fundació Princesa de Girona i a la Fundació Horta Sud per haver escollit Benetússer per posar en valor aquest edifici tan emblemàtic del nostre poble. Gràcies perquè aquest nou espai comunitari afavorirà l’enfortiment del nostre teixit associatiu no només al municipi, sinó també a tota la comarca de l’Horta Sud, situant Benetússer com a referent del treball comunitari. Un espai que segur que tindrà una influència molt positiva en els joves, que tant ens reclamen atenció i per als quals també hem de focalitzar polítiques que responguin a les seves demandes i problemàtiques.»
L’Espai Comunitari La Casa Oberta aspira a convertir-se en un símbol tangible de la reconstrucció col·lectiva impulsada després de la DANA i en un punt de trobada permanent per al teixit social de l’Horta Sud. Durant la jornada, els assistents han pogut conèixer de primera mà l’estat del projecte i la visió que inspira aquest nou equipament, la posada en marxa del qual continuarà durant els pròxims mesos fins a culminar amb la seva obertura definitiva.
Un compromís que continua
La memòria presentada avui posa de manifest que la intervenció ha anat més enllà de la resposta a una emergència puntual. Deu centres educatius han manifestat la seva voluntat de continuar vinculats a la Fundació, vuit projectes emprenedors continuen en fase de desenvolupament, la xarxa de suport psicosocial tindrà continuïtat mitjançant un conveni entre l’associació Betania i la Generalitat Valenciana, i l’Espai Comunitari La Casa Oberta continuarà desenvolupant-se com a espai comunitari de referència per a la resiliència i la participació juvenil a l’Horta Sud.
La Fundació Princesa de Girona mantindrà durant els pròxims mesos el seguiment de les iniciatives impulsades i publicarà una nova memòria quan concloguin definitivament la línia de treball « La Voz de Valencia » i el desenvolupament complet de l’espai comunitari.
La jornada ha conclòs amb una fotografia de família amb representants institucionals, entitats col·laboradores, joves participants i organitzacions implicades en una intervenció que ha situat la joventut valenciana com a protagonista de la reconstrucció social després de la DANA.
Suport institucional i empresarial
El Pla Especial d’Intervenció per a Joves de València ha comptat amb el suport del Govern de la Generalitat Valenciana i de diverses empreses del Patronat de la Fundació Princesa de Girona, que van articular finançament addicional per fer possible el projecte.
