Guillermo Mínguez Espallargas (Sevilla, 1981), investigador a l’Institut de Ciència Molecular de la Universitat de València, és un dels dos guanyadors del Premi Fundació Princesa de Girona Recerca Científica 2018, juntament amb l’enginyera química María Escudero. El jurat del guardó va valorar «la seva tasca en el disseny de tamisos moleculars híbrids que permeten la síntesi de materials nanoestructurats a la carta», i va destacar especialment l’impacte dels seus treballs en MOF (Metallic Organic Frameworks) magnètics.

«Els nous materials porosos desenvolupats tindran una gran repercussió en camps com el medi ambient o l’energia», augurava el jurat del Premi, format pel físic i president dels rectors europeus Rolf Tarrach —que va exercir la presidència—, la bioquímica Fàtima Bosch, el químic Avelino Corma, la filòsofa Adela Cortina, el cardiòleg i director general del CNIC Valentí Fuster, el sociòleg Emilio Lamo de Espinosa, l’investigador i Premi FPdGi Recerca Científica 2015 Samuel Sánchez i el físic Lluís Torner.

«És un honor rebre aquest premi, perquè no només estan reconeixent tota la feina que el meu equip i jo hem fet els darrers anys, sinó també la formació que he rebut i la influència que he tingut de grans professors», afirma Guillermo Mínguez, llicenciat en química per la Universitat de Sevilla i doctor per la Universitat de Sheffield (Regne Unit). A més, creu que és una oportunitat per donar «visibilitat» a la investigació i la ciència. «Per desgràcia, la inversió en ciència s’ha vist reduïda amb cada retallada. I premis com el de la Fundació ens ajuden a donar a conèixer la importància de la investigació per al nostre futur», assegura el químic.

En aquest sentit, anima els polítics a informar-se i assessorar-se amb científics abans de prendre qualsevol decisió. «Els científics analitzem els problemes d’una manera objectiva i busquem solucions. A tot Europa sol haver-hi un comitè de científics que assessora els parlamentaris, però aquí no», lamenta Mínguez, que també insta els polítics a invertir més en investigació perquè «els països que més han crescut són els que més inverteixen en ciència».

Nous materials porosos
El principal àmbit de recerca de Mínguez és el desenvolupament de nous materials porosos, diferents dels que ja existeixen, amb l’objectiu de fer-los «capaços d’emmagatzemar selectivament alguns gasos o de crear noves propietats, que siguin, per exemple, beneficioses per al medi ambient», detalla el químic, que admet que primer cal investigar «i després, més endavant, sempre trobes una aplicació per fer-ho útil».

A tall d’exemple esmenta el descobriment, als anys cinquanta, d’uns nous materials que van permetre desenvolupar el làser actual. «Quan els van trobar, segur que ningú no va pensar que amb aquells materials es fabricaria un làser que permetria operar la miopia», explica el sevillà, que espera i confia que tot el que estan investigant «tindrà una utilitat pràctica, encara que de vegades no sapiguem quina exactament».

Pel que fa al paper de la dona en el món científic, Mínguez és de l’opinió que encara hi ha «molt de masclisme». Una situació que ell no ha viscut directament, però sí a través de la seva dona, que també és científica. «Quan anem a un congrés el cap de setmana, per exemple, a ella li pregunten on ha deixat els nens, cosa que a mi no em diuen mai», critica el científic, que defensa que, «evidentment, no hi ha diferències entre una dona i un home científics».

Per acabar, Mínguez recomana als futurs estudiants que «estudiïn el que realment els agradi. I si tries una opció i no t’agrada, no passa res per canviar. Els errors són formació i la teva feina t’ha d’emocionar, t’ha d’apassionar». «I també és important exigir-te al màxim: si pots donar 10, no et quedis amb un 8», els encoratja el doctor.