Foto de Óscar Fernández-Capetillo Logotipo Premi FPdGi Recerca Científica

Investigador bioquímic i vicedirector del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO)

Logotipo Premi FPdGi Recerca Científica

Premi FPdGi Recerca Científica 2010

Óscar Fernández-Capetillo

Bilbao, 1974

“Innovar és mirar cap a un problema que tothom ha estat mirant abans i trobar algun detall que s’havia passat per alt i que permet avançar en la seva resolució”

Óscar Fernández-Capetillo

PER QUÈ SE LI HA CONCEDIT

«Per la seva contribució a la recerca en el camp de l’oncologia».

HISTÒRIA

L’Óscar es va incorporar al Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) el 2005 com a cap del Grup d’Inestabilitat Genòmica. Actualment és també vicedirector del CNIO, on dirigeix, a més, el Programa d’Oncologia Molecular. Entre les seves investigacions destaca la dedicada a la relació existent entre una font de dany en l’ADN anomenada estrès replicatiu i el càncer i l’envelliment. També ha identificat nous mecanismes de resistència a la quimioteràpia i ha desenvolupat molècules amb activitat antitumoral que han estat llicenciades a empreses farmacèutiques per al seu desenvolupament clínic.

Des del 2015 compagina la seva activitat investigadora al CNIO amb una càtedra a l’Institut Karolinska de Suècia.

Veure vídeo

“És l’investigador de moda, un dels cridats a proporcionar-nos respostes clau sobre el càncer en la pròxima dècada”

Huffington Post

FORMACIÓ I RECONEIXEMENTS

Després de doctorar-se en Bioquímica per la Universitat del País Basc, sota la supervisió de la Dra. Ana Zubiaga (2001), va continuar la seva formació a l’Institut Nacional del Càncer dels Estats Units, al laboratori del Dr. Andre Nussenzweig (2001-2004).

Ha obtingut múltiples premis i reconeixements nacionals i internacionals, entre els quals cal destacar l’Eppendorf Award, atorgat per la revista Nature al millor investigador europeu de menys de trenta-cinc anys (2009), o la seva inclusió en una llista de la revista Cell que reunia els quaranta científics de menys de quaranta anys més influents del món (2014). És un dels pocs científics que han rebut dues ajudes Consolidator Grant consecutives (2013 i 2014) del Consell Europeu de Recerca (ERC), amb una dotació de dos milions d’euros per a cinc anys.