Foto de María Escudero Escribano Logotipo Premi FPdGi Recerca Científica

Investigadora química

Logotipo Premi FPdGi Recerca Científica

Premi FPdGi Recerca Científica 2018

María Escudero Escribano

Cáceres, 1983

“La ciència és progrés, salut i benestar, però la ciència també és cultura i és futur, i cal que el futur que hem de construir entre tots sigui sostenible.”

María Escudero Escribano

PER QUÈ SE LI HA CONCEDIT

ex aequo

«Pel seu treball en el desenvolupament de catalitzadors electroquímics basats en nanopartícules metàl·liques amb la finalitat de substituir metalls nobles per tal de reduir els costos i augmentar l’eficiència en processos d’obtenció d’energia neta. Es destaca l’impacte científic, tecnològic, energètic i social de la seva recerca, que contribuirà a frenar el canvi climàtic».

 

HISTÒRIA

«Els meus pares han estat sempre els meus millors mestres», assegura. El seu pare és enginyer tècnic industrial de formació, en l’especialitat de química. La María considera just reconèixer que tots dos han estat claus per a ella. «La meva mare m’ha donat sempre els millors consells cada vegada que he hagut de prendre decisions importants en la meva vida i carrera professional. La recerca no és fàcil, i el seu suport ha estat fonamental per tirar endavant en els moments difícils».

La passió per la ciència i la determinació per promoure un model energètic sostenible l’han portat a investigar les reaccions electroquímiques de conversió d’energia per transformar l’hidrogen en electricitat d’una manera més eficient i econòmica. Les seves recerques són claus per al desenvolupament del cotxe d’hidrogen.

A Espanya, la María proclama la necessitat d’establir un gran pacte per la ciència que sigui la base del desenvolupament del país i de polítiques contra el canvi climàtic, per avançar cap a un futur més sostenible.

 

Veure vídeo

“Una clau de la seva personalitat és que sempre insisteix que se li posin els dos cognoms, a manera de reconeixement tant al seu pare com a la seva mare.”

FORMACIÓ I RECONEIXEMENTS

Enginyera química per la Universitat d’Extremadura a Badajoz i l’Institut de Química Física Rocasolano (IQFR) del CSIC a Madrid, és doctora en Química per la Universitat Autònoma de Madrid (UAM). Durant el seu doctorat, va ser becària de la Residencia de Estudiantes i va fer estades de recerca a l’Argonne National Laboratory (Estats Units) i a la Universitat d’Ulm (Alemanya). El 2012 va continuar la seva formació a la Universitat Tècnica de Dinamarca. L’any 2014 va rebre la beca Sapere Aude – Research Talent del Govern danès, gràcies a la qual va passar dos anys a la Universitat de Stanford (Estats Units). El 2016 va obtenir el Premi Jove Químic Europeu, i el 2018 va ser guardonada amb el Premi Fora de Sèrie al Talent Jove de Hyundai, el Clara Immerwahr Award i el Premi Jove Investigador de la Divisió de Tecnologia Energètica de la Societat Americana d’Electroquímica, a més d’obtenir la beca Villum Young Investigator —dotada amb 10 milions de corones daneses (1,34 milions d’euros) per finançar projectes de recerca durant cinc anys) i accedir a la presidència de la Societat Danesa d’Electroquímica.

Des del març del 2017 és professora a la Universitat de Copenhaguen, on dirigeix el grup de Nanoelectroquímica, compost per deu persones, sis de les quals són dones. «N’estic molt contenta, d’això, però també em dona molta satisfacció que siguem de sis procedències diferents: Dinamarca, Espanya, França, Portugal, Regne Unit i Mèxic».

Té tres patents. Entre les seves nombroses publicacions en revistes científiques destaca l’article que va publicar el 2016 a la revista Science, després d’una recerca de quatre anys a la qual es refereix com «la meva segona tesi doctoral».