De petit, en Rafael va anar un dia a l’òpera, al Teatro de la Maestranza de Sevilla, i l’experiència li va produir una impressió tan forta que, aquella mateixa nit, ja va tenir clar què volia ser de gran. Però no només es va decidir per dirigir la posada en escena: a més de director, també és dramaturg, escenògraf, figurinista i il·luminador, en òpera i en teatre.

S’ha format en diferents disciplines (arquitectura, música, art dramàtic) en escoles i universitats destacades, on ha estat un alumne excel·lent, i ha guanyat nombrosos premis. El resultat és que uneix i barreja tot el que ha après, connectant unes formacions amb altres i abocant-les en un treball tan innovador com espectacular. En diuen transversalitat, però és més aviat genialitat.

Per tal d’acostar l’òpera a un públic jove, proposa democratitzar-la i convertir-la en un esdeveniment social del qual tots els ciutadans puguin participar. Per aconseguir-ho, cal contribuir-hi amb mesures com ara facilitar que el transport públic connecti els teatres amb els barris perifèrics de les ciutats, rebaixar el preu mitjà i crear espais de mediació i debat entre públic i artistes: «És important que hi puguis venir en grup, amb els teus col·legues, i que, després, puguis comentar la jugada».