Valentí Fuster, Pau Gasol i Teresa Perales revelen els secrets del seu èxit
juny 28, 2018
El jugador de bàsquet confessa que de petit li van dir que no servia per al bàsquet.

El cardiòleg Valentí Fuster, el jugador de bàsquet Pau Gasol i la nedadora paralímpica Teresa Perales han inaugurat la cerimònia de lliurament dels Premis Fundació Princesa de Girona 2018, presidida per S. M. els Reis, a l’Espai Mas Marroch – Centre d’Esdeveniments d’El Celler de Can Roca.

Moderats per la periodista de RNE Pepa Fernández, els tres protagonistes han revelat els secrets de l’èxit de les seves respectives carreres i quins valors els han acompanyat al llarg de les seves trajectòries. Fuster ha lamentat que «estem perdent la joventut i, a sobre, som negligents perquè els critiquem»; Gasol ha recordat que el seu millor consell és «ser agraït pel que tens i no posar-te límits»; i Perales ha subratllat el pes que tenen els reptes en la vida, «perquè això ens manté vius».

A més, durant el diàleg inaugural, Gasol també ha confessat que de petit no era gaire bo jugant a bàsquet, però que «amb il·lusió, ganes i determinació» es va anar desenvolupant en el món d’aquest esport: «El bàsquet és un camí». «Quan et diuen que no pots, això et deixa molt marcat. Aquest tipus d’estímul de dir a algú que no serveix cal transformar-lo», ha deixat clar el jugador, que va ser el primer espanyol a jugar un All-Star Game.

Fuster ha instat els assistents a parlar als seus fills i nets «d’una manera positiva»: «Si hi ha una cosa negativa, has de saber-la presentar d’una manera positiva». A més, ha revelat per què es va decidir per la cardiologia: «El meu tutor va tenir un infart als quaranta-dos anys, i em va dir: “aquest és un tema que no domino i vull que tu el dominis”». I ara, Fuster és l’únic cardiòleg que ha rebut els quatre premis de les quatre principals organitzacions internacionals de cardiologia.

Perales ha reconegut que, quan es va quedar en cadira de rodes, va decidir canviar el judo per la natació: «Em van canviar les puntades per les braçades». I davant les dificultats, segons la nedadora paralímpica, «només hi ha dues opcions: queixar-te i protestar o tirar endavant». Una frase que la va marcar va ser la que li va dir el seu entrenador quan va començar en el món de la natació: «Ets un diamant en brut que s’ha de polir». Com diu Perales, «aquesta frase em va canviar la vida».