Soleá Morente: «Rebo el premi amb moltíssima il·lusió, alegria i agraïment etern»
juny 15, 2018
La cantant és la guanyadora del Premi Fundació Princesa de Girona Arts i Lletres 2018, juntament amb Pablo Ferrández.

Nascuda en una família d’artistes, Soleá Morente ha estat reconeguda —ex aequo amb Pablo Ferrández— amb el Premi Fundació Princesa de Girona Arts i Lletres 2018 perquè és «una artista completament genuïna i amb capacitat per liderar projectes musicals en un món sovint difícil per a les dones», segons va destacar el jurat quan va donar a conèixer el seu nom, en un acte presidit per S. M. la Reina que va tenir lloc al Centre Cultural Alcazaba de Mèrida al febrer d’aquest any. «Quan m’ho van dir, no m’ho creia! El rebo amb moltíssima il·lusió, alegria i agraïment etern», ressalta la cantant de flamenc i pop rock Soleá Morente (Madrid, 1986), que també té paraules d’elogi per a la Fundació Princesa de Girona i la feina que l’entitat du a terme. «Per a mi és esperançador que hi hagi fundacions com aquesta, amb persones que tenen ganes d’ajudar els joves i que treballen per aportar solucions a la societat en la qual vivim», subratlla la madrilenya, que se sent «molt orgullosa de formar part dels premiats de la Fundació».

El jurat, presidit per la periodista Montserrat Domínguez, estava integrat per l’escriptor, periodista i cineasta Luis Alegre, l’empresari i productor teatral Jesús Cimarro, el director artístic del Palau de la Música Catalana Víctor Garcia de Gomar, l’arquitecte Rafael Moneo, la cineasta Gracia Querejeta, el director de la Jove Orquestra d’Extremadura i Premi FPdGi Arts i Lletres 2016 Andrés Salado i l’actriu Maribel Verdú.

Morente ha publicat aquest 2018 el seu tercer treball, Ole Lorelei, que arriba després dels èxits d’Encuentro i Tendrá que haber un camino. Una carrera musical que la jove va començar quan va acabar els estudis de filologia hispànica a la Universitat de Granada, seguint així els passos del seu pare, el cantaor Enrique Morente, i de la seva germana, la cantant Estrella Morente.

Música a les venes
«El meu pare i la meva germana són dos dels meus grans referents. I recordo com, a casa, totes les festes se celebraven a través de la música», rememora la cantant, que també confessa que quan era petita li encantava «cantar i ballar i participar en les trobades familiars». Uns orígens que l’han marcat tant a ella com als seus dos germans. «Tots tres germans ens dediquem a la música, perquè quan ho vius des de petit i la música es porta de manera natural, és gairebé inevitable». I és que des de la infantesa els seus pares ja els ensenyaven «a portar el compàs, a picar de mans, i això ho vèiem en els meus tiets, en els germans, en els amics».

Una vida envoltada de música on la figura del seu pare va tenir un paper protagonista. «El meu pare tenia un esperit transgressor i inquiet; contínuament estava innovant i buscant noves solucions i, alhora, sempre reivindicava l’amor per la tradició i per les seves arrels. I això m’ha marcat i determinat a l’hora de fer la meva feina». Una de les frases que més recorda d’ell és una màxima que li repetia sovint, i que li encanta: «Sense risc, no hi ha creativitat».

Per a Morente, a més, una de les fites més importants del seu progenitor és haver acostat el cant flamenc «a nous públics, a totes les edats, en altres idiomes». «Va ser un exemple de valentia», apunta. Però no és l’únic familiar que l’ha marcat. També la seva germana Estrella ha tingut un paper fonamental: «És un exemple a seguir; l’admiro profundament, és una grandíssima figura i sempre li demano opinió, consell».

I, sobretot, té ben gravada a la memòria una frase que el seu pare li va dir quan va acabar els estudis de filologia i encara no sabia si dedicar-se a la música: «No tinguis pors ni prejudicis, i fes el que et faci sentir-te bé. I quan ho decideixis, la preparació i el coneixement seran les millors eines». Un consell que ella, ara, dona a tots els joves perquè escullin el seu camí «sense pors».