Miriam Reyes, Borja Ibáñez i Auxiliadora Toledano expliquen com van canviar les seves vides gràcies als Premis FPdGi
juny 28, 2018
Els tres premiats d’edicions anteriors agraeixen la visibilitat que els van donar els guardons.

Miriam Reyes, Premi Fundació Princesa de Girona Social 2017, Auxiliadora Toledano, Premi Fundació Princesa de Girona Arts i Lletres 2013, i Borja Ibáñez, Premi Fundació Princesa de Girona Recerca Científica 2010, han explicat als més de 500 assistents a la cerimònia dels Premis FPdGi 2018 com els guardons van impulsar les seves carreres. Per a Toledano, el guardó és «el millor» que li ha passat en la seva carrera; Ibáñez ha apostat per la inversió en investigació «perquè és un guany per a d’aquí a deu o quinze anys»; i Reyes ha instat a canviar tot el sistema educatiu «perquè doni les màximes oportunitats a tots els nens amb demandes educatives especials».

Reyes ha detallat que va decidir fundar Aprendices Visuales quan van diagnosticar autisme al seu germà de tres anys. Es tracta d’una ONG amb una gran missió: aconseguir que els nens amb autisme tinguin al seu abast les eines necessàries per desenvolupar al màxim el seu potencial. Així, Reyes ha destacat com han format els professionals de l’escola del seu germà «perquè sigui un col·legi integrador». Tot i els esforços, aquesta exarquitecta lamenta que encara ara «s’estan perdent generacions de nens que estan desaprofitant el seu potencial».

Per la seva banda, Ibáñez ha celebrat que aquest any han tancat un cicle d’una teràpia que van començar el 2005 i que redueix el dany que causen els atacs de cor. Va ser en aquell moment quan va arribar a Nova York i va treballar sota les ordres del seu mentor, Valentí Fuster, també present en l’acte. «Abans, una de cada quatre persones amb infart moria, i ara és una de cada vint», ha ressaltat el guanyador del Premi FPdGi Recerca Científica 2010, que també ha celebrat que el nou Govern hagi creat el Ministeri de Ciència.

Toledano ha lamentat que, poc després de rebre el Premi FPdGi Arts i Lletres 2013, va tenir un accident que li va impedir «fer el que més volia, que era cantar». La paràlisi facial que va patir la va obligar a fer una parada total i absoluta en la seva carrera, i el suport que va rebre aleshores va ser clau: «He tingut molt suport perquè vaig estar a punt de llançar la tovallola, però em vaig sentir i em sento acompanyada». A diferència de Reyes i Ibáñez, Toledano ha admès que, després del Premi, va tenir mala sort amb l’accident. Tot i això, assegura que el guardó de la FPdGi és «el millor que li ha passat» en la seva carrera.