Enginyera química i doctora en química, María Escudero (Càceres, 1983) es dedica a investigar l’electroquímica, és a dir, les reaccions químiques que produeixen electricitat i viceversa. Una dedicació que la Fundació Princesa de Girona reconeix i premia ara amb el guardó a la Recerca Científica 2018, ex aequo amb el químic Guillermo Mínguez. «L’impacte científic, tecnològic, energètic i social de la seva feina contribuirà a frenar el canvi climàtic», va ressaltar el jurat del Premi, format pel físic i president dels rectors europeus Rolf Tarrach —que va exercir la presidència—, la bioquímica Fàtima Bosch, el químic Avelino Corma, la filòsofa Adela Cortina, el cardiòleg i director general del CNIC Valentí Fuster, el sociòleg Emilio Lamo de Espinosa, l’investigador i Premi FPdGi Recerca Científica 2015 Samuel Sánchez i el físic Lluís Torner.

Tots ells van destacar així mateix el seu esforç i dedicació per «desenvolupar catalitzadors electroquímics basats en nanopartícules metàl·liques amb la finalitat de substituir metalls nobles per reduir els costos i augmentar l’eficiència en els processos d’obtenció d’energia neta». Un reconeixement del qual l’enginyera va tenir notícia mentre era a Califòrnia (Estats Units) i que va rebre «amb immensa alegria». «És una gran oportunitat per donar-nos visibilitat, perquè els científics som molt invisibles; ens costa enormement arribar al públic i explicar per què és important investigar i, en aquest sentit, els premis de la FPdGi ens ajuden moltíssim», assenyala.

I és que el seu camp d’investigació, l’electroquímica, té un paper molt rellevant en la lluita contra el canvi climàtic. «A través de reaccions químiques podem obtenir combustibles sostenibles com ara el nitrogen», explica l’enginyera, que també lamenta que en països com Espanya no s’aposti per les energies renovables: «Tenim una gran sort i és la quantitat d’hores de sol, amb les quals podríem autoabastir-nos perquè existeix tecnologia per emmagatzemar l’energia i utilitzar-la quan la necessitem. Però aquí, l’ús de les energies renovables gairebé es penalitza».

Aconseguir energia neta
L’objectiu de la seva recerca consisteix precisament a utilitzar l’electroquímica per substituir el model energètic actual per un de sostenible i respectuós amb el medi ambient. I, en un futur, espera «produir compostos químics» que són necessaris en nombrosos camps de la ciència i que «ara com ara provenen de la indústria petroquímica, que genera molta contaminació». Uns desitjos que han estat el motor de la seva motivació en tots els anys que fa que es dedica a la recerca.

Després de graduar-se en enginyeria química per la Universitat d’Extremadura i de doctorar-se en química a la Universitat Autònoma de Madrid, Escudero va continuar la seva carrera al Laboratori Nacional d’Argonne (Estats Units), a la Universitat d’Ulm (Alemanya) i a la Universitat Tècnica de Dinamarca. El 2014 va rebre una beca del govern danès que li va permetre treballar dos anys a la Universitat de Stanford i des del 2017 és professora a la Universitat de Copenhaguen, on dirigeix un grup de nanoelectrònica.

Recentment ha rebut una beca d’1,3 milions d’euros d’una fundació privada danesa per investigar durant cinc anys. «És un finançament importantíssim perquè em permetrà contractar més investigadors i comprar equips que són potents, però també molt cars», assenyala la guanyadora, que deplora que no hi hagi més fundacions que apostin per la investigació. «La ciència és progrés, és cultura, és el futur. Sense ciència no aconseguirem cap desenvolupament, ni científic ni econòmic», sentencia.

Entre els deures pendents, a més, Escudero reivindica sobretot la presència de les dones en el món de la investigació i la ciència. «En el nostre camp s’avança molt lentament: en deu anys ha canviat poquíssim. I és preocupant perquè a la universitat hi ha un 50 % d’alumnes que són dones, xifra que en el doctorat ja es redueix, però el més cridaner és que quan mires la proporció de dones en els càrrecs de més responsabilitat, el percentatge disminueix fins al 10 %. Per no parlar dels premis Nobel, en què és d’un 3 %», lamenta la doctora en química, que creu que es necessiten «estratègies i polítiques» per canviar aquesta realitat.