A poc més de 40 dies de la celebració de la cerimònia de lliurament dePremis de la Fundació Princesa de Girona (FPdGi) 2018, els 6 premiats d’aquest any en les 4 categories individuals -2 d’ells ex aequo- es van trobar a la seu de la Fundació a Girona per conèixer-se i compartir inquietuds i punts en comú, a la jornada habitual preparatòria dels actes que es celebraran un any més, sota presidència de SS. MM. els Reis, a Girona els dies 28 i 29 de juny: el mateix lliurament dels guardons i la trobada anual de «Rescatadors de talent», un dels programes principals de l’entitat, l’endemà. Els premiats d’aquest any tenen com a nexe comú l’haver demostrat una inquietud per construir un món més just i sostenible en un entorn globalitzat, a través de les seves diferents professions, potenciant per a això la seva capacitat d’assumir riscos i desenvolupant la motivació necessària per induir canvis en la societat. Són clars exponents –referents per als joves- de com utilitzar el talent creatiu en favor de la societat ja sigui en l’àmbit empresarial, científic, social o musical.
Fotos dels Premiats ( clica aquí)
Els Premis Fundació Princesa de Girona, dotats amb 10.000 euros i una reproducció d’una obra de l’escultor Juan Muñoz (Premi FPdGi Arts i Lletres 2017), reconeixen la trajectòria de joves de fins a 35 anys, així com la d’una entitat que treballi per als joves i que aquest any s’ha concedit de nou a una organització internacional, la francesa Article1.
María Escudero, Premi FPdGi Recerca Científica 2018 ex aequo
“Només el 3% dels Premis Nobel científics es concedeixen a dones. És fonamental que s’estableixin polítiques per canviar la realitat, perquè és preocupant que a la universitat el 50% de les estudiants de carreres de ciències siguin dones, però només un 10% aconsegueixin arribar a càrrecs de responsabilitat”
De María Escudero el jurat destaca el seu treball en el desenvolupament de catalitzadors electroquímics basats en nano-partícules metàl·liques amb la finalitat de substituir metalls nobles per reduir els costos i augmentar l’eficiència en processos d’obtenció de l’energia neta. Es reconeix també l’impacte científic, tecnològic, energètic i social del seu treball que contribuirà a frenar el canvi climàtic. La Dra. Escudero és enginyera química per la Universitat d’Extremadura i doctora en química per la Universitat Autònoma de Madrid (UAM). Investiga nous materials que, a partir de reaccions electroquímiques, ens permetin obtenir energia neta i produir compostos químics i combustibles sostenibles. El seu principal objectiu és dissenyar i optimitzar el lloc actiu de catalitzadors per a reaccions d’interès en dispositius de conversió d’energia com les piles de combustible i els electrolitzadors, per poder proporcionar a la societat un nou sistema energètic basat en energia neta no contaminant y en elements més sostenibles. Aquest és el seu somni.
La guanyadora del Premi FPdGi Recerca Científica 2018 ex aequo defensa la lluita contra el canvi climàtic i creu que a Espanya es penalitza l’ús d’energies renovables en comptes de fomentar-les: “Tenim una gran sort que són les hores de sol que hi ha al nostre país, amb les quals podríem acte-proveir-nos, perquè existeix ja tecnologia per emmagatzemar l’energia i utilitzar-la quan sigui necessari, però per això cal invertir i, malauradament, al nostre país sembla que cuidar el planeta no és prioritari”. Per a ella rebre aquest premi significa “una immensa alegria, i una gran oportunitat per donar-li visibilitat als científics, perquè som molt invisibles, ens costa molt arribar al públic i explicar perquè és important investigar, perquè sense ciència no hi ha cultura, no hi ha progrés, no hi ha futur ni desenvolupament econòmic.”
Més informació sobre la premiada
Entrevista de video
Guillermo Mínguez, Premi FPdGi Recerca Científica 2018 ex aequo
“Ser químic et permet ser un nen tota la vida, perquè estàs tot el dia creant estructures que abans no existien, com quan érem nens amb el Lego. I el millor de tot és que les aplicacions que desenvolupem poden millorar el món”
El jurat reconeix a Guillermo Mínguez pel seu treball en el disseny de tamisos moleculars híbrids que permet la síntesi de materials nano-estructurats a la carta. Es destaca l’impacte dels seus treballs en MOF (Metallic Organic Frameworks) magnètics, des del seu estudi fonamental fins a la seva aplicació en sensors i en catàlisis. Segons el jurat els nous materials porosos desenvolupats tindran una gran repercussió en camps com el medi ambient i energia. Llicenciat en Química per la Universitat de Sevilla i doctor per la University of Sheffield (Regne Unit). En l’actualitat és investigador Ramón y Cajal a l’Institut de Ciència Molecular de la Universitat de València, on lidera quatre projectes de recerca. El treball del Dr. Mínguez Espallargas es dirigeix al desenvolupament de nous materials porosos conceptualment diferents dels ja existents, amb l’objectiu que siguin capaços d’emmagatzemar molt selectivament certs gasos i, per tant, que tinguin aplicació en la separació d’ aquests. L’implementació de propietats magnètiques permet detectar la incorporació d’aquestes molècules de gas i desenvolupar sensors. Aquests assoliments poden tenir un destacat impacte revolucionari en àrees com el medi ambient o l’energia.
El guanyador del Premi FPdGi Recerca Científica 2018 ex aequo descriu com Espanya no sap rendibilitzar la ciència: “En aquest país bequem a estudiants a les nostres universitats perquè estudiïn la carrera, després perquè facin la tesi, i quan ja tenim als millors investigadors ja formats per començar a ser productius, no hi ha projectes. A l’estranger et reben amb els braços oberts perquè ets rendible des del minut 1 a un cost formatiu zero”. Destaca també la importància dels seus professors des de COU fins a la realització de la tesi com una peça fonamental del seu camí, i la necessitat que els polítics escoltin als científics per analitzar els problemes de manera objectiva i buscar solucions.
Més informació sobre el premiat
Entrevista de vídeo
Pablo Ferrández, Premi FPdGi Arts y Lletres 2018 ex aequo
“Toco el violoncel des que tinc memòria, és una part intrínseca meva, des de molt petit vaig adquirir l’hàbit d’estudiar i tocar”
El jurat distingeix al violoncel·lista per la seva brillant trajectòria artística i la seva capacitat extraordinària de crear universos sonors a partir de noves lectures del repertori universal. Va començar a tocar el violoncel amb els seus pares a l’edat de tres anys, ingressant als tretze a la prestigiosa Escola Superior de Música Reina Sofia, de la qual va ser un dels alumnes més joves acceptats i on va ser premiat durant quatre anys consecutius com a alumne més excel·lent, beneficiant-se d’una beca completa durant els seus estudis. L’ octubre de 2011 va entrar a formar part del programa de postgrau de la KronbergAcademy (Alemanya), on va estudiar amb Frans Helmerson, gràcies al suport del Sodalitas Stipendium. També ha cursat estudis amb músics tan reconeguts com David Geringas, Philippe Muller, GaryHoffman, Arto Noras o Ivan Monighetti.
Pablo Ferrández és l’únic espanyol mereixedor d’un dels Stradivarius (12 violins i dos violoncels) que la prestigiosa Nippon Music Foundation concedeix en préstec als més prestigiosos solistes. En 2013 va ser triat per a aquest honor per un jurat presidit pel director d’orquestra Lorin Maazel per la seva “excel·lent tècnica, progrés i musicalitat”. Conegut com a “Lord Aylesford” en honor al noble anglès que ho va encarregar, aquest instrument ha passat per les mans de grans violoncel·listes com Gregor Piatigorsky i JanosStarker fins a arribar a Pablo.
“Vaig tocar per a la vídua de Pau Casals i per a un gran director, i unes setmanes després em van cridar per dir-me que tènia un Stradivarius de 1696 esperant-me. És una joia perquè només queden 40 al món” confessa el premiat, que reconeix com una de les grans sorts de la seva vida haver entrat becat amb 12 anys a l’Escola Reina Sofia de Música: “És una de les millors escoles del món, vaig deixar d’assistir al col·legi i anava només una vegada cada tres mesos a fer els exàmens, la meva vida era la música, practicava 8 hores al dia des de que era ben petit”.
Més informació sobre el premiat
Entrevista de video
Soleá Morente, Premi FPdGi Arts y Lletres 2018 ex aequo
“L’amor i la inquietud del meu pare per la transgressió, sempre innovant i reivindicant la tradició i les arrels, m’han marcat a l’hora de fer el meu treball”
Els membres del jurat valoren a Soleá Morente com una artista completament genuïna i amb capacitat per liderar projectes musicals en un món sovint difícil per a les dones. La cantant i actriu Soleá Morente va realitzar estudis de filologia hispànica a la Universitat de Granada. Propietària d’una magnífica combinació d’estils -dominada per les seves arrels, en finalitzar els seus estudis universitaris comença la seva carrera artística col·laborant amb el seu pare, el cantaor Enrique Morente. A partir d’aquí el seu respecte reverencial pel flamenc i la seva inquietud per continuar la labor del seu pare com a traductora de la tradició, l’han convertit en una de les figures de l’escena musical amb més valentia i personalitat, trobant el seu propi lloc sense allunyar-se dels seus orígens. Al marge de les seves col·laboracions amb diferents artistes com a Jota, Antonio Arias, Florent Muñoz o Eric Jiménez, ha publicat dos discos sota el seu nom: “Encuentro”, al costat dels Planetes, i “Tendrá que haber un camino”. Com a actriu destaquen els seus treballs a obres com “Erma”, dirigida per Miguel Narros, “Lisístrata” amb José Carlos Plaza i “Clara Wou” amb Secun de la Rosa. El març de 2018 va publicar el seu últim disc “Ole Lorelei”.
“Sense risc no hi ha creativitat, això em deia sempre el meu pare”. Enrique Morente està molt present en el dia a dia de Soleá, així com la seva germana Estrella, dos dels seus referents musicals i personals: “Quan vaig acabar els meus estudis de Filologia, no sabia per on tirar, i el meu pare em va dir que no tingués por, que em dediqués al que em fes sentir bé, i que quan ho decidís, la preparació i el coneixement serien les meves millors armes”.
Més informació sobre la premiada
Entrevista de video
Arancha Martínez, Premi FPdGi Social 2018
“Rebre aquest premi és un reconeixement importantíssim, una oportunitat per fer arribar el projecte a més gent, i alhora potser inspirar a altres persones al fet que facin el salt”
El jurat destaca el projecte It Will be com un model de gestió molt innovador, basat en tecnologia punta, sostenible, i amb un gran impacte per millorar l’eficàcia de l’acció de la cooperació internacional. Valoren a la seva fundadora per ser una persona inspiradora que ha optat per impregnar de compromís social tota la seva trajectòria vital i professional. Graduada en Ciències Empresarials i Relacions Internacionals per ICADE, a 24 anys ja tenia clar que canviar el món és possible si es faciliten les eines adequades a la societat i ens impliquem. El 2008 Arancha Martínez va deixar el seu treball en el sector de la banca a Dublín, viatjant a l’Índia per col·laborar com a cooperant amb un objectiu: ser part activa del canvi. Va ser en aquest país on va descobrir la seva vocació: aprofitar els seus coneixements i experiència professional en màrqueting estratègic i finances per aplicar-los al sector social amb la finalitat d’intentar maximitzar l’impacte social dels projectes de cooperació i acció humanitària. El 2009 va fundar It Will Be, una organització que té com a objectiu aportar eficiència i professionalitat al sector humanitari per maximitzar l’ajuda i els fons fent-los arribar a moltes més persones. Amb 6 projectes en marxa actualment, aquest nou sistema s’utilitzarà pròximament a Índia, Senegal, Tunísia i Sàhara Occidental, entre altres llocs, i en tenen previstos de nous on arribar.
Arancha comparteix com la seva trajectòria en banca la va ajudar a emprendre el camí cap a It Will be: “Durant els anys que vaig treballar al banc vaig aprendre moltíssim d’estratègia analítica i vaig decidir aplicar aquests coneixements en el camp de les ONG’s per intentar maximitzar l’impacte social dels projectes de cooperació i acció humanitària”. La seva organització serveix de paraigua per posar en contacte diferents entitats que treballen en projectes similars per establir sinergies i advoca per la transparència en relació als donants: “Estem desenvolupant un sistema per poder establir una espècie de traçabilitat on els donants puguin accedir a una plataforma en línia i sàpiguen a cada moment on són els seus diners, en què s’han invertit exactament i com avança el projecte; la transparència és clau per aconseguir ajuda”.
Més informació sobre la premiada
Entrevista de vídeo
José Miguel Bermúdez, Premio FPdGi Empresa 2018
“El vent és il·limitat, gratis, i no contamina. Cal aprofitar-ho al màxim”
El jurat reconeix la trajectòria empresarial i de recerca de José Miguel Bermúdez, liderant projectes industrials de gran impacte social vinculats amb sectors altament competitius i amb fortes barreres d’entrada, així com les capacitats d’exemplaritat, diferenciació i impacte en la societat. José Miguel Bermúdez és enginyer aeronàutic, especialitzat en vehicles espacials, per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). El 2014, després de veure al costat del seu pare un reportatge a televisió sobre l’efecte de la contaminació mediambiental del tràfic marítim, va decidir fundar bound4blue, amb l’objectiu de desenvolupar un revolucionari sistema de propulsió per al transport marítim usant el vent com a propulsió complementària a través d’un innovador sistema de vela rígida. La tecnologia desenvolupada permet que les veles rígides generin part de l’embranzida necessària reduint el consum de combustible i les emissions de sofre. Ha treballat també per al grup tecnològic privat GMV Aerospace & Defence desenvolupant programari per a la simulació de trajectòries d’aeronaus i a zero2infinity(z2i), una start-up del sector espacial on va exercir tasques de desenvolupament de negoci i enginyeria, a més de ser cofundador de Marvelmat, per proveir de serveis al sector hoteler.
“Tot va començar un dia mirant documentals a la tele amb el meu pare; ens preguntàvem com podia ser que els fenicis, els vikings o Colón utilitzessin únicament el vent per als seus viatges, i en canvi nosaltres necessitem tones de combustible”. Així, al sofà de casa seva, és on José Miguel va començar a ser conscient de la necessitat d’un canvi en el sistema de transport marítim: “La gent només es preocupa per la contaminació dels cotxes i les fàbriques en el seu dia a dia. El problema és que els vaixells utilitzen combustibles molt més bruts que contenen sofre, moltíssim pitjor que el CO2, però com està enmig del mar i no ho veu ningú, sembla que no estigui passant” relata Bermúdez. “Nosaltres només teníem una idea en un paper, i vam tenir sort que uns inversors van creure en nosaltres, però falten moltes ajudes per a projectes industrials, que són els que al final generen més llocs de treball i aglutinen una sèrie d’activitats econòmiques”
Més informació sobre el premiat
Entrevista de vídeo
I el premi a l’ Entitat Internacional 2018!
Article 1, Premi FPdGi Entitat Internacional 2018
El jurat emfatitza la seva lluita a favor de l’ocupabilitat dels joves independentment del seu origen social, econòmic o cultural; el seu impacte en un elevat nombre de joves en risc d’exclusió; el fet de ser un referent de creixement gràcies a la fusió de dues entitats diferents; el seu treball integrant educació i ocupació, i la seva implicació activa en els diferents actors de la societat: empreses, professionals, voluntaris, institucions públiques i privades i centres educatius. Fundada a París, Article 1 neix de la fusió de dues associacions que lluiten contra la desigualtat d’oportunitats, Frateli i Passeport Avenir, fundades el 2004 i 2005, respectivament, sobre la base d’una mateixa observació: les desigualtats socials i la discriminació s’enceben en els joves amb menys ingressos. Guiades pels valors comuns de justícia, igualtat, fraternitat i llibertat, aquestes dues associacions han desenvolupat al llarg del temps programes que busquen crear vincles i organitzar reunions entre aquests joves i voluntaris/mentors del món professional desitjosos de compartir el seu coneixement i compromís amb ells, i oferir-los noves oportunitats que els puguin ajudar. Gràcies als seus programes de tutoria i a l’organització de tallers, prop de 12 000 estudiants d’orígens modests han rebut ja el suport d’ Article 1. L’objectiu últim d’aquesta entitat és crear una societat on l’orientació, l’èxit en els estudis i la integració professional no depenguin dels orígens socials, econòmics i culturals; una societat, en definitiva, en la qual l’èxit depengui dels vincles socials i el compromís cívic, i on la justícia social sigui més present en les oportunitats.
