Les sales Figueres i Camprodon han estat l’escenari de tres tallers que conviden els joves a anar més enllà de les publicacions, per tal de tenir un pensament crític i evitar les desinformacions. Els tallers «Com ens menteixen els gràfics?», «Pensament crític i informació» i «Claus pràctiques per a una joventut crítica» han debatut la validesa i la verificació dels impactes d’allò que es publica als mitjans de comunicació i a les xarxes socials.

Els impactes dels mapes i dels gràfics estadístics i infogràfics han estat explicats per Alberto Cairo, educador, dissenyador i consultor en el camp de la infografia i la visualització de dades, i per Xaquín G. V., periodista expert en visualització i periodisme de dades i en nous formats digitals. Segons Cairo, aquests materials «tenen un costat fosc, perquè augmenten l’efecte persuasiu encara que no s’entenguin bé. Inconscientment pensem que els números són objectius i que representen la realitat».

Sovint es pensa que «una imatge val més que mil paraules» i que els gràfics informatius són intuïtius, simples i fàcils d’interpretar, quan en molts de casos passa tot el contrari. En aquest sentit, el col·laborador de Google ha subratllat que «els gràfics no són imatges, sinó arguments visuals, i no n’hi ha prou de veure’ls: cal llegir-los, perquè moltes vegades tenen un objectiu propagandístic». Segons el parer de Cairo, a més,  «no s’ha d’assumir que un gràfic té tota la veritat; cal contextualitzar».

En el workshop «Pensament crític i informació» s’han tractat les competències d’alfabetització mediàtica i el foment del pensament crític mitjançant les intervencions de Beatriz Martín, directora general de la FAD, Hernán Zin, reporter de guerra, escriptor i director de curtmetratges, Andrés Jiménez, periodista de Maldita.es, i Antonio Vargas, mànager de Polítiques Públiques de Google Espanya i Portugal.

«Som la generació que més informació té, però cal que en fem un ús responsable. S’ha d’obviar qualsevol missatge de divisió», ha explicat Hernán Zin, que ha treballat en més de setanta països d’Àfrica, d’Àsia i de l’Amèrica llatina. «Veig la societat dispersa; no ens comuniquem bé, som volàtils. Hem deshumanitzat la comunicació», ha lamentat.

El taller també ha tractat claus pràctiques per distingir el que és útil i veraç de les dades falses a través d’un cara a cara amb el fact checkingi la verificació dels rumors falsos. Andrés Jiménez considera que, en alguns casos, «fins i tot el rumor més crític es viralitza, i la nostra tasca (a Maldita.es) és aconseguir que el desmentiment es viralitzi encara més». Després, en un altre taller de caràcter similar, titulat «Claus pràctiques per a una joventut crítica», Martín i Vargas han parlat de la «contaminació de la informació; som més sensibles als rumors falsos». Per mitjà d’(In)fórmate, una iniciativa de Google, la FAD i el Govern d’Espanya, la directora general de la FAD i el mànager de Polítiques Públiques de Google Espanya i Portugal han apuntat que «la intel·ligència no va lligada amb el pensament crític»i han apel·lat a tenir «curiositat per les coses».

En el workshops els ha afegit Carlos Beltrán. El presentador de televisió, actor de doblatge, director, guionista i redactor, entre altres, ha recordat que «els anys noranta ens advertien que entràvem en una era de canvis; però no: era un canvi d’era. Hi ha un canvi notable en la manera de pensar de la generació actual respecte a les anteriors; el procés és diferent». Continuant amb les comparacions amb el passat, Beltrán ha explicat que «abans hi havia temps per analitzar i desenvolupar les notícies, però ara anem massa de pressa i, per això, cal que entrenem més el pensament crític». El també productor i locutor ha conclòs la seva intervenció lamentant que «vivim en l’era de la influència i no en la de la informació, i busquem la via més fàcil per informar-nos».