• El tenor Xavier Anduaga; la directora i guionista de cinema Gemma Blasco; la compositora i intèrpret Valeria Castro; el fotògraf i documentalista César Dezfuli i el pianista Juan Floristán opten al guardó
• Els Premis Princesa de Girona 2026 en les categories Art, Social, Recerca i CreaEmpresa han rebut 400 candidatures en aquesta edició

El Tour del Talent 2026 a Granada, que començarà el 21 d’abril i s’estendrà fins dijous 30, acollirà dimarts 28 d’abril la presentació als mitjans de comunicació dels/les candidats/es al Premi Princesa de Girona Art 2026 a l’Ajuntament de Granada. Serà una oportunitat per conèixer de prop els seus cinc projectes artístics, així com la seva trajectòria abans de l’acte d’anunci del/la guardonat/ada, que tindrà lloc dimecres 29 a l’Auditori Manuel de Falla.

La proclamació del/la guanyador/a es farà en el marc del Princesa de Girona CongresFest, que inclourà xerrades inspiradores, col·loquis i música en directe. El Premi Princesa de Girona en la categoria Art reconeix joves que treballen en qualsevol disciplina de les arts i les lletres (cinema, teatre, dansa, gastronomia, música, fotografia, pintura, vídeo, arquitectura, moda, escultura, literatura, disseny, entre altres manifestacions artístiques). Es valora el caràcter creatiu, únic i original de la persona candidata.

Aquesta edició dels Premis Princesa de Girona en les seves categories Art, Social, Recerca i CreaEmpresa ha rebut 400 candidatures. Els cinc candidats finalistes de la categoria Art presentaran els seus projectes durant l’acte central del Tour del Talent a Granada davant un jurat d’experts vinculats a l’àmbit cultural. Aquest està format per Jesús Cimaro, empresari, productor teatral i director del Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mèrida; Ignacio García-Belenguer, director general del Teatro Real; Ainhoa Grandes, presidenta de la Fundació MACBA; Soleá Morente, cantant pop-flamenc i Premi Princesa de Girona Art 2018; María Sánchez, veterinària de camp, poeta i narradora, Premi Princesa de Girona Art 2021; Catalina Tejero, degana a la Facultat d’Humanitats d’IE University, i Sergio Vila-Sanjuán Robert, periodista i responsable del suplement Cultura/s de La Vanguardia.

Aquest guardó està dotat amb 20.000 euros i reconegut amb el lliurament de la reproducció d’una obra de l’artista contemporani Juan Zamora (Premi Princesa de Girona Art, 2017). A continuació, els cinc finalistes del Premi Princesa de Girona Art 2026:

Xabier Anduaga Martínez, Donostia/ Sant Sebastià,  1995
Xabier Anduaga és un dels tenors més destacats de la seva generació en el panorama operístic internacional. La seva carrera combina una sòlida tècnica vocal, una projecció internacional primerenca i un profund vincle amb la música, que l’ha acompanyat des de la infantesa.

Va començar la seva formació musical al cor infantil de la seva parròquia i posteriorment a l’Orfeó Donostiarra, institució on va descobrir la seva veritable vocació pel cant i en la qual es va formar durant anys com a solista en concerts de música sacra. Més endavant va continuar la seva preparació al Centre Superior de Música del País Basc, on va treballar la seva tècnica vocal amb la professora Elena Barbé. Durant la seva formació també va participar en classes magistrals amb grans figures de la lírica com Plácido Domingo, Juan Diego Flórez i Alberto Zedda.

La seva projecció internacional va començar el 2016 després d’incorporar-se a l’Accademia Rossiniana de Pesaro, on va debutar com a Belfiore a Il viaggio a Reims. Des de llavors s’ha consolidat com un dels grans intèrprets del repertori belcantista, actuant en alguns dels teatres més prestigiosos del món, entre ells el Metropolitan Opera de Nova York, la Wiener Staatsoper, la Royal Opera House de Londres, l’Opéra National de Paris, el Teatro Real de Madrid o el Gran Teatre del Liceu. Anduaga impulsa també la difusió de la música espanyola, incorporant sarsuela i repertori basc als seus concerts internacionals.

L’any 2019 va rebre el Primer Premi del Concurs Operalia, tant en la categoria general com en la de sarsuela, un reconeixement que va impulsar definitivament la seva carrera internacional. Posteriorment, va ser guardonat amb l’International Opera Award al Millor Jove Cantant (2021) i el Premi Òpera XXI, consolidant-se com una de les veus joves més prometedores de la lírica actual.

A més de la seva carrera artística, també ha participat en iniciatives solidàries amb organitzacions com UNICEF, Creu Roja o la Gala AIDS de Berlín, i ha ofert concerts en hospitals i residències. Properament, enregistrarà el seu primer àlbum en solitari, juntament amb l’orquestra i el cor del Teatro Real.

Gemma Blasco, Barcelona, 1993
Gemma Blasco és directora i guionista de cinema. Recentment, ha estat nominada als Premis Goya 2026 a Millor Direcció Novell pel seu llargmetratge La Fúria i ha obtingut el Premi Gaudí a la Millor Direcció Novell. La seva obra es caracteritza per una mirada autoral compromesa amb els temes socials i per una exploració formal que combina sensibilitat artística i reflexió contemporània.

Es va formar a l’escola de cinema Bande à Part i ha ampliat la seva formació en tallers internacionals com l’EICTV de Cuba o el programa Filmant a Barcelona amb Abbas Kiarostami. Des dels seus primers treballs ha desenvolupat una filmografia personal que explora la relació entre l’íntim i el col·lectiu.

El seu curtmetratge Jauría (2018) va rebre el premi SGAE-Nova Autoria al Festival de Sitges. Posteriorment, va dirigir el llargmetratge experimental El Zoo, estrenat al Festival Internacional de Cinema de Gijón. El seu primer llargmetratge de ficció, La Fúria, es va estrenar al festival SXSW i al Festival de Màlaga, on va obtenir tres Biznagues (Millor Actriu, Millor Actor de Repartiment i Millor Muntatge). La pel·lícula també ha estat reconeguda en festivals internacionals com SXSW London, Seoul International Women’s Film Festival o IFFI Goa, i ha assolit una àmplia difusió després de la seva estrena en diverses plataformes.

El seu cinema neix d’una exploració molt personal de l’experiència humana. A La Fúria, inspirada en una vivència pròpia, aborda la violència sexual des d’una mirada ètica i profundament humana, evitant el sensacionalisme i apostant per una narrativa que prioritza la reflexió i el respecte cap a les víctimes. Aquesta aproximació ha convertit la seva obra en un punt de partida per al diàleg social, participant en debats, trobades i activitats amb universitats, associacions i festivals que reflexionen sobre el paper del cinema en la construcció de noves mirades sobre la realitat.

Blasco entén el cinema com una eina per generar diàleg social i reflexió col·lectiva. El seu treball aborda temes com la violència, la memòria o la identitat des d’una mirada ètica i feminista, i combina la seva activitat creativa amb tasques de mentoria, docència i acompanyament de projectes en escoles de cinema i universitats.

Actualment, desenvolupa nous projectes cinematogràfics mentre continua consolidant una trajectòria internacional marcada per un fort compromís artístic i social.

Valeria Castro Rodríguez, La Palma, 1999
Valeria Castro és cantant i compositora, i una de les veus emergents més destacades de la música en espanyol. La seva obra es caracteritza per una sensibilitat íntima i una profunda connexió amb l’emoció, la memòria i l’arrel, elements que travessen el seu univers creatiu.

 Des de molt jove va trobar en la música un espai d’expressió personal. Va començar a compartir versions i composicions pròpies a les xarxes socials, on la seva veu i la seva sensibilitat artística van connectar de manera espontània amb milers de persones. Aquest primer impuls la va portar a iniciar la seva carrera professional i a construir una comunitat internacional de seguidors que ha crescut de manera orgànica amb la seva trajectòria.

Amb el seu àlbum debut, Con cariño y con cuidado, Valeria va iniciar una extensa gira internacional de més de 80 concerts en més de deu països, amb nombroses dates exhaurides i una gran acollida del públic. El seu segon treball, El cuerpo después de todo, produït pel vuit vegades guanyador del Latin Grammy, Carles Campi Campón, representa un important pas de maduresa artística. Enregistrat entre Espanya i Mèxic, el projecte amplia el seu univers musical i es presenta en una gira internacional que recorrerà 17 països, incloent-hi un concert al Movistar Arena de Madrid, un dels fites més rellevants de la seva carrera.

Al llarg de la seva trajectòria, ha rebut tres nominacions consecutives als Latin Grammy i dues nominacions als Premis Goya, a més del Premi Ondas al Fenomen Musical de l’Any, la Medalla d’Or de Canàries i diversos reconeixements de música independent. També ha col·laborat amb artistes de diferents generacions i gèneres com Julieta Venegas, Natalia Lafourcade, Alejandro Sanz, Vetusta Morla o Sílvia Pérez Cruz, consolidant una proposta artística oberta i transgeneracional.

Profundament vinculada al seu origen canari, la seva música reivindica la identitat, la família i la memòria com a elements essencials de la creació. Des d’aquesta arrel, Valeria Castro ha construït una proposta artística, honesta i emocional que connecta amb noves generacions d’oients i projecta la cançó en espanyol cap a nous públics a escala internacional.

César Dezfuli Rello, Madrid, 1991
César Dezfuli és fotògraf documental i periodista hispanoiranià, el treball del qual se centra en els drets humans, les migracions i les dinàmiques socials contemporànies. La seva obra combina el llenguatge del fotoperiodisme amb una mirada profundament humana que busca qüestionar les narratives dominants i situar les persones al centre del relat.

Va estudiar Periodisme i ben aviat va trobar en la fotografia la seva principal eina per explicar històries. Amb 24 anys va decidir iniciar la seva trajectòria com a fotògraf freelance, apostant per projectes documentals de llarg recorregut que exploren realitats complexes des de l’escolta, l’empatia i el compromís amb la dignitat de les persones retratades.

El seu projecte més conegut, Passengers, documenta persones rescatades al Mediterrani i en fa un seguiment de les seves vides a Europa durant gairebé una dècada. La sèrie, construïda a partir de retrats, testimonis i recerca documental, s’ha convertit en una referència internacional en la representació contemporània de la migració, en retornar identitat i memòria a aquells que sovint apareixen reduïts a xifres en el discurs públic.

A més de Passengers, ha desenvolupat altres treballs rellevants com Banjul to Biella o Journeys to a Home, centrats en els processos d’acollida i les trajectòries vitals de persones migrants a Europa. La seva obra també ha abordat contextos diversos com el Kosovo de la postguerra, les polítiques de control demogràfic a la Xina o els processos electorals en països africans com Kenya o Ruanda.

El seu treball s’ha publicat en mitjans internacionals com The Guardian, Time Magazine, Le Monde o El País, i forma part de col·leccions com el FENIX Museum of Migration o el Norton Museum of Art. Ha estat reconegut amb premis de prestigi internacional com el World Press Photo (2023), l’European Press Prize en la categoria de Migració (2023) i el Taylor Wessing Photographic Portrait Prize (2017).

A través del seu treball, César Dezfuli busca contribuir a una cultura visual més crítica i empàtica, utilitzant la fotografia com a eina per generar reflexió social i obrir noves formes de comprendre els fenòmens migratoris en el món contemporani.

Juan Floristán, Sevilla, 1993
Juan Floristán és un dels pianistes espanyols més destacats de la seva generació i una figura reconeguda internacionalment per la profunditat artística de les seves interpretacions i la seva versatilitat musical.

Va començar a tocar el piano quan tenia set anys, a Sevilla, formant-se inicialment amb els seus pares: de la seva mare va rebre les primeres ensenyances pianístiques i del seu pare, director d’orquestra, la base teòrica i musical que marcaria el seu desenvolupament artístic. Ben aviat va començar a actuar amb orquestres espanyoles, debutant amb la Reial Orquestra Simfònica de Sevilla quan tenia 16 anys i amb l’Orquestra de RTVE als 17.

Posteriorment, va continuar la seva formació a l’Escola Superior de Música Reina Sofía de Madrid, on la seva carrera va començar a consolidar-se. Amb vint anys es va traslladar a Berlín, ciutat on va completar la seva formació durant set anys i des d’on va impulsar la seva projecció internacional.

La seva carrera va fer un salt decisiu després d’obtenir el Primer Premi del Concurs Internacional de Piano de Santander “Paloma O’Shea”, essent el primer pianista espanyol a aconseguir-ho. El 2021 es va convertir també en el primer i únic espanyol a guanyar el prestigiós Concurs Internacional Arthur Rubinstein, un dels certàmens pianístics més importants del món.

Des de llavors ha actuat en algunes de les sales més prestigioses del panorama musical internacional, com el Royal Albert Hall de Londres, el Carnegie Hall de Nova York, l’Elbphilharmonie d’Hamburg, el Teatro Colón de Buenos Aires o l’Auditori Nacional de Madrid, col·laborant amb orquestres com l’Orquestra Nacional d’Espanya o la Filharmònica d’Israel, així com amb destacats músics internacionals.

A més de la seva activitat concertística, desenvolupa una intensa tasca pedagògica i divulgativa. Des del 2020 és professor de piano a la Fundació Barenboim-Said, institució dedicada al desenvolupament social a través de la música. També impulsa projectes de divulgació musical a la ràdio, mitjans digitals i concerts comentats, amb l’objectiu d’apropar la música clàssica a nous públics.

Artista Yamaha i Medalla d’Or de la Ciutat de Sevilla, Juan Pérez Floristán combina la seva activitat com a intèrpret, pedagog i divulgador, explorant noves formes de diàleg entre la música, l’escena i altres disciplines artístiques.