“Reaprendre a frustrar-se és una manera d’aprendre a ser lliure”, va afirmar ahir l’enginyer Javier Agüera, Premi Fundació Princesa de Girona Empresa 2012. Agüera va oferir la videoconferència «Com prevenir la ressaca (digital) abans de sortir (al món real)», que forma part del cicle «Referents de la Fundació Princesa de Girona» i s’emmarca en un projecte educatiu de la Fundació Ibercaja i la Fundació Princesa de Girona. El responsable d’Emprenedoria i Empresa de la Fundació Ibercaja, Alberto Pérez, va presentar al ponent com “un bon exemple de la nova generació de joves inquiets que són una referència pel que fa als valors socials i al comportament ètic”.

“Ens ensenyen de manera equivocada que la frustració està malament”, va assenyalar Javier Agüera, i va indicar que “no ens frustrem perquè tenim al costat el mòbil i podem enviar missatges o interactuar a les xarxes socials”. Segons l’enginyer, és “extremadament difícil calcular quant temps passem davant un dispositiu. Penses que hi passes una hora i n’hi passes tres”. Agüera va assenyalar que “als EUA els joves d’entre 16 i 18 anys passen set hores al dia a les xarxes socials, i a Espanya és semblant”. Per a ell, “reaprendre a frustrar-se és també el millor antídot contra les xarxes socials, i la manera d’aprendre a dir no quan volem dir no i a dir sí quan volem dir sí”, va assegurar Agüera, que ha dedicat tota la seva carrera a “fer que la tecnologia estigui al servei de les persones i no a l’inrevés”.

Javier Agüera va afirmar que els éssers humans “som tan lliures com el nostre cervell ens ho permet”. “La llibertat està limitada pel simple fet de ser un ésser humà”, va dir. “Val la pena conèixer el nostre cervell perquè les empreses el coneixen”, va afegir, i va posar alguns exemples de com el màrqueting aprofita els mecanismes del cervell. “Les imatges que tenim al cap ens lliguen molt més que les que no tenim al cap. És més fàcil optar per algú amb qui hi hagi un mínim de familiaritat”. Un altre mecanisme del cervell que aprofita el màrqueting, segons Agüera, és l’aversió a la pèrdua que té l’ésser humà.

“Pensem que som amos de les nostres decisions, però no som lliures. Som menys racionals del que pensem -va dir- i aquest fenomen científic és la base del màrqueting.

A través de jocs i reptes Agüera va explicar la importància de la creativitat i el seu paper per resoldre alguns problemes. “Per tenir creativitat cal tenir curiositat”. La curiositat és, segons l’enginyer, “la clau que permet ser més empàtic, més creatiu i crear solucions fora del que s’espera”. “Cal tenir la ment oberta per veure les oportunitats que tenim”, va dir. Segons Javier Agüera, “els majors enemics de la curiositat són l’experiència i la vergonya”. “Perdem la curiositat en fer-nos grans -va explicar l’enginyer-, llavors deixem de guiar-nos per la nostra pròpia veu i ens guiem també per altres veus que ens limiten, com el que esperen de nosaltres, el que pensaran els altres o la nostra pròpia experiència”. “Tota la col·lecció de veus que tenim al cap no som nosaltres, i tenim la capacitat de silenciar-les”, va dir.

Javier Agüera va oferir dues eines per canviar: la ment del principiant, començar de zero cada dia i assumir que facis el que facis ho has de fer com si fos el primer dia que ho fas, i els hàbits atòmics. “Els éssers humans no funcionem per objectius sinó per hàbits. Poc a poc. El primer passet és el que et fica en un hàbit”.

Javier Agüera es va graduar en Enginyeria Telemàtica per la Universitat Pontifícia de Comillas. Va completar els seus estudis amb una estada a la Universitat de Santa Clara (EUA), on va realitzar el seu projecte de fi de grau, al costat de la NASA Ames Research Park. Reconegut com Innovador Menor de 35 anys a Espanya per MIT Technology Review (2011), ha estat Forbes 30 Under 30 Global (2016) d’Europa i d’Espanya (2018). El 2012 va rebre el Premi Fundació Princesa de Girona en la categoria Empresa.

Veus inspiradores
El cicle “Referents de la Fundació Princesa de Girona” s’adreça a estudiants d’ESO i batxiller i a universitaris i emprenedors i té com a objectiu l’orientació vocacional i professional dels joves. Destacats premiats de les diferents categories d’aquest guardó comparteixen les seves experiències i aborden temes crítics i d’actualitat en les seves intervencions. Sostenibilitat energètica, ciència aplicada i investigació, canvi social i solidaritat, emprenedoria o la cultura com a eina de canvi, són alguns dels èxits d’aquests joves i dels projectes que lideren.

El cicle va començar el 22 d’octubre de 2020, finalitzarà el 20 de maig i s’emet els dijous, a partir de les 19 hores. Mohamed El Amrani, Premi FPdGi Social 2014; Alberto Enciso Carrasco, Premi FPdGi Investigació Científica 2014, i Maria Jammal, Premi FPdGi Internacional 2019 han protagonitzat les primeres cites d’aquesta iniciativa.

Després de la ponència de Javier Agüera, Premi FPdGi Empresa 2012, l’activitat continuarà amb les xerrades que conduiran Juan Zamora, Premi FPdGi Arts i Lletres 2017; José Miguel Bermúdez, Premi FPdGi Empresa 2018; Maria Escudero Escribano, Premi FPdGi Recerca Científica 2018; Ignasi Belda, Premi FPdGi Empresa 2014, Andrés Salado Egea, Premi FPdGi Arts i Lletres 2016; Felipe Campos Rubio, Premi FPdGi Social 2013, i Sergio Álvarez Leiva, Premi FPdGi Empresa 2016.