La Reina i jo tornem a Girona, un any més, per celebrar el lliurament d’aquests premis amb la il·lusió, les profundes conviccions i els sentiments que hem tingut i compartit aquí des que, ara fa quasi una dècada, l’any 2009, es va crear la Fundació, avui Princesa de Girona. I hi assistim amb l’energia i la motivació de saber que treballem per allò que tant ens importa: el futur dels joves del nostre país.
Però permeteu-me que, abans de continuar, doni molt especialment les gràcies als germans i la família Roca, a tots a Can Roca, per la generositat i companyia que han demostrat amb el nostre projecte des dels seus orígens; i avui, especialment, per brindar-nos l’oportunitat de celebrar aquest acte en un lloc tan emblemàtic de Girona, a casa vostra. Us ho agraïm de tot cor.
Ara que ja han passat nou anys des de la creació de la Fundació, crec sincerament que podem estar orgullosos d’allò que hem construït gràcies a l’esforç de moltes persones i entitats i a la seva identificació amb aquest gran projecte solidari, integrador i responsable. No ha estat una tasca fàcil ni senzilla, certament, però el nostre compromís amb l’esperit amb què es va crear la Fundació ens ha mantingut units davant dels reptes que ha hagut d’afrontar.
Sabem, per descomptat, que ens queda molt de camí per recórrer; que hem de millorar i millorarem; que arribarem més lluny i que assolirem noves fites; i que continuarem treballant amb esforç per fer-la créixer i per consolidar-la com un referent, un altaveu que amplifica el senyal del que pensen, necessiten i fan milers de joves que no sempre troben qui els escolti, els comprengui o els doni suport en les seves ambicions i somnis.
I en aquesta mateixa direcció ha treballat la Fundació durant el 2017.
D’una banda, el lliurament dels Premis culmina un seguit d’actes organitzats a Mèrida, Sevilla, Santa Cruz de Tenerife, l’Hospitalet de Llobregat i Sòria. D’aquesta manera, i com cada any, cinc ciutats espanyoles s’han convertit per un dia en capitals del talent jove; cinc ciutats on gairebé mil joves han pogut participar en tallers d’innovació creativa mentre els jurats, simultàniament, deliberaven per escollir el guanyador de cada categoria. En dues d’aquestes cites vam tenir la sort de poder acompanyar la Fundació, la Reina a Mèrida i jo a Santa Cruz de Tenerife.
D’altra banda, durant aquest curs acadèmic, professors de Catalunya, Andalusia, les Balears, Canàries, Castella-la Manxa, Extremadura, Galícia, La Rioja i Múrcia han participat, una vegada més, en la formació per educar el talent emprenedor dels seus alumnes. La línia d’educació de la Fundació ha incorporat enguany dues noves activitats importants: d’una banda, les expedicions pedagògiques, que han permès a docents de totes les comunitats autònomes conèixer les millors pràctiques en emprenedoria educativa d’Andalusia i el País Basc. D’altra banda, la Fundació ha concedit per primera vegada el Premi a l’Escola Emprenedora de l’Any, per a centres educatius compromesos amb el desenvolupament del talent emprenedor dels joves i amb la innovació educativa, que en aquesta primera edició ha guardonat el CEIP Andalucía de Fuengirola.
Demà dedicarem el dia al programa «Rescatadors de talent», que tracta d’enfrontar-se a l’atur juvenil —amb una taxa, lamentablement, encara molt alta— adreçant un seguit d’accions específiques a joves d’entre vint i trenta anys amb formació superior que es troben en situació d’atur, de recerca de la primera ocupació o de subocupació, prioritzant els que són la primera generació de la seva família a obtenir una titulació superior. L’objectiu últim d’aquest programa és contribuir a la igualtat d’oportunitats en l’accés al mercat de treball, a més de fomentar la mobilitat entre comunitats autònomes dels nostres joves perquè es puguin incorporar a la seva primera ocupació, una experiència que, no en tinc cap dubte, contribuirà decisivament a millorar la seva ocupabilitat.
Finalment, a partir del 2019, i coincidint amb el 10è aniversari dels Premis, s’atorgarà un Premi Internacional, amb la voluntat de reconèixer la trajectòria professional i personal de joves que hagin destacat pel seu treball, mèrits i exemplaritat. Un nou guardó amb vocació global que destacarà la capacitat d’assoliment d’objectius i superació de joves d’arreu del món i que permetrà compartir més enllà del nostre país els valors que defineixen tots els premiats de la Fundació.
Estimats amics,
Permeteu-me ara que em refereixi als premiats d’aquesta edició:
Quan, al mes de febrer proppassat, el jurat del Premi Arts i Lletres 2018 es va reunir a Mèrida per prendre una decisió final entre totes les candidatures rebudes, es va trobar amb dos músics que, tot i haver-se inclinat per estils artístics diferents, tenien una cosa en comú: la passió per la música des de la seva infantesa. Així, el jurat va descobrir que el violoncel·lista Pablo Ferrández Castro va començar a tocar el violoncel amb només tres anys d’edat sota el guiatge dels seus pares; de la mateixa manera, no és difícil suposar que Soléa Morente Carbonell va tenir els primers contactes amb la música gairebé des del seu naixement, ja que forma part d’una de les famílies amb més tradició flamenca del país i, per exemple, va participar en l’enregistrament d’un disc del seu pare, Enrique Morente, quan només tenia sis anys.
Aquesta passió dels nostres premiats iniciada des de la infància s’ha traduït, amb el pas del temps, en dues de les carreres més prometedores del nostre panorama musical actual. Tant la Soleá, que, malgrat la seva joventut, ja ha gravat diversos discs i té un darrer treball, Ole Lorelei, publicat fa pocs mesos i que ha estat rebut amb entusiasme pel públic i la crítica, com en Pablo, que ha participat en enregistraments amb algunes de les millors orquestres del món, com ara l’Orquestra Filharmònica de Stuttgart, i ha estat reconegut amb alguns dels premis més destacats de la música clàssica, han pogut representar el millor del talent dels nostres joves músics pels escenaris dels cinc continents.
El jurat va voler destacar «la brillant trajectòria artística» d’en Pablo i «la seva capacitat extraordinària de crear universos sonors», i va valorar la Soleá «com una artista completament genuïna i amb capacitat per liderar projectes musicals en un món sovint difícil per a les dones».
A tots dos, moltes gràcies per fer-nos sentir, amb el vostre art, aquesta emoció directa que només la música aconsegueix despertar.
A aquest mateix repte i dificultat de seleccionar un únic guanyador entre totes les candidatures talentoses rebudes es va haver d’enfrontar aquest any el jurat del Premi Recerca Científica 2018, que es va reunir fa cinc mesos a Sevilla i que, finalment, va destacar la gran capacitat investigadora de dos joves químics com a models a seguir: l’enginyera química María Escudero —a qui acabem d’escoltar paraules plenes d’emoció i intel·ligència— i el químic Guillermo Mínguez, tots dos amb estudis i estades de recerca en països com els Estats Units, Alemanya, el Regne Unit o Dinamarca, finalment han estat premiats ex aequo.
De María Escudero, el jurat en va destacar «el treball en el desenvolupament de catalitzadors electroquímics basats en nanopartícules metàl·liques amb la finalitat de substituir metalls nobles per reduir els costos i augmentar l’eficiència en processos d’obtenció d’energia neta». També es va voler reconèixer l’impacte científic, tecnològic, energètic i social de la seva tasca, que contribuirà a frenar el canvi climàtic.
Per la seva banda, el jurat va distingir Guillermo Mínguez per la seva tasca en el disseny de tamisos moleculars híbrids que permeten sintetitzar materials nanoestructurats a la carta. Així mateix, va destacar l’impacte dels seus treballs en MOF (Metallic Organic Frameworks) magnètics, des del seu estudi fonamental fins a la seva aplicació en sensors i en catàlisi. Segons el jurat, «els nous materials porosos desenvolupats tindran una gran repercussió en camps com el medi ambient i l’energia».
María, Guillermo: amb aquest reconeixement públic de la vostra tasca científica, la Fundació també vol contribuir al vostre esforç constant per desenvolupar les vostres investigacions al nostre país.
A l’enginyer aeronàutic i emprenedor de Sant Sadurní d’Anoia José Miguel Bermúdez li correspon el Premi Empresa 2018. El nostre guardonat va ser distingit en l’acte de proclamació celebrat a Tenerife per la seva trajectòria empresarial i d’investigació, que actualment se centra a desenvolupar un sistema de propulsió revolucionari per al transport marítim que fa ús de la força del vent a través d’un innovador sistema de vela rígida.
Des de la seva empresa bound4blue, en José Miguel i el seu equip estan treballant en una tecnologia que permet que aquestes veles generin una part de l’empenta que necessiten els grans vaixells de transport, un sector clau en l’economia actual, reduint el seu consum i emissions fins en un 40 %. Per al jurat, en José Miguel «reuneix les capacitats d’exemplaritat, diferenciació, impacte en la societat i excel·lència en la gestió empresarial que aquest premi reconeix».
José Miguel, tal com, encertadament, ens va recordar el nostre jurat, ets un exemple a seguir per a molts joves, i no només per la teva trajectòria empresarial i de recerca en un sector altament competitiu i amb fortes barreres d’entrada, sinó també perquè els teus projectes industrials tenen un gran impacte social i mediambiental del qual tots ens podrem beneficiar.
El darrer premi individual ha recaigut en l’emprenedora social Arancha Martínez, Premi Social 2018, de qui el jurat reunit a finals de març a l’Hospitalet del Llobregat va voler destacar el projecte It Will Be, una ONG tipus start-up que treballa en models més col·laboratius i solidaris per al sector social i de l’àmbit de la cooperació. Aquesta iniciativa de l’Arancha, que treballava a Dublín en el sector bancari, va néixer quan, durant un viatge a l’Índia que va fer el 2008, amb només vint-i-quatre anys, va prendre consciència de la visió de generar un projecte per ajudar els més necessitats d’una manera més global. Gràcies al seu treball i experiència en el món de la banca, l’Arancha va aplicar una tecnologia d’identificació personal al servei d’altres ONG que treballen en cooperació amb països en vies de desenvolupament.
En comptes de «donar» a les persones individualment, l’Arancha va pensar que era millor la proposta d’unir-se per oferir un recurs més potent i catalitzador, en uns països en què una de les principals dificultats és tenir identificades les persones que formen part dels diferents programes. Per als membres del jurat, «la premiada és una persona inspiradora que ha optat per impregnar de compromís social la seva trajectòria vital i professional».
Arancha, compartim aquestes paraules i t’agraïm sincerament el teu compromís personal i professional amb la innovació al servei dels qui més ho necessiten.
A banda dels premis de categories individuals, la nostra Fundació també concedeix un guardó a entitats que treballen pels joves. El jurat del Premi Entitat 2018 ha volgut distingir l’entitat francesa Article 1 pel seu èxit en el foment de l’ocupabilitat dels joves independentment del seu origen social, econòmic o cultural, amb un gran impacte en la societat, i pel seu model de gestió i finançament. Article 1, amb seu a París, pren el nom de l’article primer de la Constitució francesa, que proclama els valors comuns de la justícia, la igualtat, la fraternitat i la llibertat.
Al llarg del temps, Article 1 ha desenvolupat programes que busquen crear vincles entre aquests joves i voluntaris/mentors del món professional desitjosos de compartir el seu coneixement i compromís amb ells. Gràcies als seus programes de tutoria i a l’organització de tallers, prop de 12.000 estudiants d’entorns socials difícils han rebut ja el suport de l’entitat. L’objectiu últim d’Article 1 és construir una societat en la qual l’orientació, l’èxit en els estudis i la integració professional no depenguin dels orígens socials, econòmics i culturals.
Com podeu imaginar, des de la Fundació Princesa de Girona estem especialment feliços de reconèixer la tasca d’una entitat amb la qual compartim tants valors. Gràcies al seu copresident, Boris Wallbaum, per voler convertir Article 1 en un aliat més de la Fundació en la seva lluita a favor de la millora de l’ocupabilitat dels joves.
Agraeixo, una vegada més, l’excel·lent tasca dels diferents jurats i també la del nostre Consell Assessor, perquè no només garanteixen l’èxit dels nostres Premis, sinó que també ens inspiren i ens il·luminen el camí a seguir en totes les iniciatives que desenvolupem.
Finalment, vull expressar el meu agraïment, en nom de tots els qui formem la Fundació, i d’una manera molt especial en aquesta ocasió, a tots els que heu volgut ser amb nosaltres aquesta tarda:
Gràcies, Valentí, Teresa i Pau, per permetre’ns entrar una mica més en les vostres vides i per compartir la nostra alegria per l’energia i la il·lusió dels nostres nous premiats, que no oblidaran mai aquest moment.
A Juan Carlos Ortega, que, un any més, ha sabut arrencar-nos uns quants somriures mentre l’Auxiliadora, en Borja i la Miriam compartien amb nosaltres el que el premi va significar per a ells i tantes altres inquietuds.
Gràcies a la Pepa i la Lucía, per haver tornat a Girona i dirigir-nos al llarg d’aquest esdeveniment. A l’Estrella i la Soleá, el nostre agraïment per regalar-nos les seves veus i la seva sensibilitat, i per descomptat, a tots els components d’aquesta meravellosa Orquestra Jove d’Extremadura, dirigida pel nostre estimat Andrés Salado, que fa només dos anys també va recollir emocionat el Premi Princesa de Girona.
Estimats amics,
Deia, en començar les meves paraules, que la nostra convicció i confiança en l’esperit amb el qual va néixer la Fundació havia estat sempre present des del 2009. I aquest mateix esperit és el que ens ha de continuar acompanyant en el camí que recorrerà la Fundació. I avui, sens dubte, em sembla un moment molt oportú per recordar i reafirmar la vigència dels seus principis fundacionals.
1- En primer lloc, el nostre compromís amb els joves de Catalunya i de tot Espanya, que és tant com el nostre compromís amb el futur del nostre país que ells representen. Ajudar-los a conèixer una nova realitat, a comprendre un nou món, a adquirir la capacitat necessària per prendre decisions amb autonomia, intel·ligència i responsabilitat.
2- En segon lloc, el nostre compromís amb Girona i les seves comarques i la vocació de permanència de la Fundació en aquesta terra. Vull, en aquest sentit, donar les gràcies especialment a tantes persones i tants col·lectius d’aquí que han confiat en aquest projecte aportant-hi el seu temps, el seu coneixement i, sobretot, el seu entusiasme. En fer-ho, molts i molts joves s’han vist beneficiats per aquesta tasca.
3- I en tercer lloc, com vaig dir en les meves paraules del 2017 en aquesta mateixa cerimònia, enguany tenim l’oportunitat de reafirmar el nostre compromís amb les senyes i els valors que han engrandit Catalunya, que han estat a la base del seu progrés i, per tant, del progrés de tot Espanya. I així ho fem avui, una vegada més, perquè són les senyes i els valors que formen part de l’ànima mateixa d’aquesta Fundació: el seu compromís amb una Catalunya de tots i per a tots.
És a dir:
– Una Catalunya que, com vaig assenyalar aquí en la primera ocasió que vaig tenir dies després de la meva proclamació com a Rei, estima una llengua, el català, que, en diàleg i convivència permanent, sincera i enriquidora amb el castellà, és un element sense el qual no és possible entendre la cultura d’aquesta terra que tant estima les seves tradicions.
– Una Catalunya amb les seves institucions històriques d’autogovern i orgullosa de la seva personalitat.
– Una terra d’acollida, inclusiva i integradora, respectuosa amb la diferència, oberta i plural, que ha estat sempre a l’avantguarda de la cultura i l’economia.
– Una terra des de la qual tant es va contribuir al nostre gran acord de convivència democràtica i cívica en llibertat, que va culminar amb la nostra Constitució i que ha permès el desenvolupament polític i el progrés social i econòmic d’Espanya en el seu conjunt com mai abans en la història.
Estimats amics,
El 2009, en l’acte de creació de la Fundació, vaig afirmar que naixia a Girona, a Catalunya, un projecte per al jovent l’esperit del qual responia a la imatge que tenim d’aquesta terra, a allò que sentim per ella, i al qual se sumaven amb il·lusió homes i dones de tot Espanya. Un projecte integrador i sense exclusions, que sumava voluntats, esforços i esperances.
Des d’aquest esperit fundacional i amb aquestes conviccions, la Fundació ha anat construint any rere any el seu projecte, el nostre projecte. Construir per als joves és el que sempre ha fet la Fundació Princesa de Girona. Sempre construir. Ahir, avui i demà. I construir per als joves és el que continuarà fent amb la vostra ajuda, empenta i il·lusió, i la de molts altres, per molts anys.
Moltes gràcies i fins als Premis FPdGi 2019.
