Ses Majestats, Ses Alteses Reials, senyores i senyors, estimats amics. Bona tarda.

Honorables convidats, estimats amics. M’agradaria començar fent-los la pregunta més important de totes: com estan?

No m’havia adonat mai de la importància que tenen aquestes paraules fins al dia que vaig anar a Lesbos i vaig presenciar l’arribada de milers de refugiats en uns bots pneumàtics plens de gom a gom. Nens, bebès en braços de les seves mares i persones grans, tots amb un patiment enorme, que fugien per mar de la violència als seus països. Molts els van oferir menjar i roba, però era la seva ànima el que necessitava desesperadament suport i afecte. Necessitaven que algú els preguntés: com estàs?

Si ara ens preguntessin a nosaltres, els cinc premiats, com estem, contestaríem que afalagats, emocionats, orgullosos, entusiasmats i contents. Volem agrair aquest meravellós premi a la Fundació Princesa de Girona, als patrons, al Consell Assessor i als membres dels jurats, i a totes les persones que hi ha al seu darrere. Per a nosaltres representa un gran honor poder formar part de la família de premiats de la FPdGi i haver estat reconeguts pel nostre esforç i dedicació com a innovadors i impulsors del canvi en els nostres camps respectius.

No hi ha res que pugui aturar un ésser humà que intenta sobreviure: sempre seguirà l’instint de lluitar per la seva vida. Ho he vist amb els meus propis ulls. I, de la mateixa manera, ningú no pot aturar un jove decidit que actua impulsat per un propòsit.

Es pot dir que el 2019 ha estat l’any del lideratge juvenil, pels centenars de milers de joves que han marcat la diferència amb vagues, iniciatives pel clima, innovacions educatives i accions per reclamar el dret de les nenes a l’escolarització o la regulació de les armes o per combatre la discriminació, la pobresa i la injustícia arreu del planeta.

Els joves hem d’anar tots a l’una. N’estic fermament convençuda. I em sembla fantàstic que una institució espanyola hagi creat, aquest any per primera vegada, un premi internacional. D’ara endavant, tots els joves del món que treballen perquè les coses canviïn podran sentir-se part d’una única família.

Així que, per acabar, voldria compartir amb tots vostès tres idees que els cinc premiats vam debatre ara fa uns mesos en una trobada celebrada a Girona i que, al nostre entendre, són de crucial importància:

Hem de saber acceptar els altres. Tots som humans, i tots som iguals i diferents alhora. La diversitat és la sang oxigenada de la humanitat i ens fa més forts i més resilients. Jo mateixa, per exemple, soc filla d’un pare palestí i una mare russa, nascuda a Europa i criada a l’Orient Mitjà, en una zona on la lluita i el dolor són el pa de cada dia. Però vaig escollir no ser una víctima. Vaig escollir transformar dècades de guerra, conflicte i patiment en força i coneixement, i utilitzar-los per ser millor en la meva feina i com a persona.

Tothom és un motor de canvi. Hem de mirar al nostre voltant i, si veiem alguna cosa que no ens agrada, canviar-la. Cal que aprenguem del nostre passat i de les nostres dificultats. Hem de començar en petit, a escala local, i no deixar d’avançar. Els petits passos no són intranscendents; són el punt de partida de totes les grans coses que hem conquerit en aquest planeta. És important començar, i començar ara.

I, per acabar, la tecnologia és un aliat extraordinari, però mai no hi haurà res que sigui més important que la interacció humana. Mirar l’altra persona als ulls i oferir-li atenció, comprensió i esperança; regalar-li un somriure i una abraçada, ser-hi si ens necessita. Totes aquestes accions són enormement poderoses. Ho sé perquè les fem amb nens i amb adults als campaments, als refugis i als hospitals.

Així que aquest vespre, quan s’acabi aquest acte, si us plau, no agafin de seguida el mòbil. Esperin-se un moment. Mirin la persona que tenen asseguda al costat i facin-li la pregunta més important de totes: com estàs? És aquí on pot començar el canvi.

Ses Majestats, membres del jurat, novament moltes gràcies per aquest premi meravellós.

En nom de tots cinc, i en presència de Sa Altesa Reial la Princesa Elionor, la jove presidenta d’honor de la Fundació, que assisteix a aquesta cerimònia per primera vegada, em comprometo a aprofitar al màxim aquest immens regal, per vostès, per les nostres famílies i per tots els qui ens donen suport, i a continuar treballant per fer d’aquest món un lloc millor. Perquè ningú no pot aturar un jove que té un propòsit ferm.

Moltes gràcies.