El Tour del talent 2024 a Santander començarà el pròxim dilluns 22 d’abril i celebrarà el seu acte central – el Princesa de Girona CongresFest- el dijous dia 25, amb xerrades inspiradores, col·loquis, música en directe i l’anunci del guanyador/a del Premi Princesa de Girona Investigació 2024. El guardó reconeix la trajectòria de joves científics i investigadors de ciències humanes i socials, amb experiències o projectes de recerca destacats de la seva disciplina i que tinguin un esperit emprenedor i innovador amb un elevat potencial de desenvolupament futur.

Aquest guardó està dotat amb 20.000 euros i el lliurament d’una reproducció d’una obra de l’artista contemporani Juan Zamora (Premi Princesa de Girona Art 2017).

Més de 80 candidats s’han presentat al Premi Princesa de Girona Investigació 2024. Els cinc candidats finalistes presentaran els seus projectes a l’acte central del Tour del talent a Santander, davant d’un jurat d’experts vinculats al camp de la investigació. El jurat està integrat per Quique Bassat, director de l’Institut de Salut Global de Barcelona; Pilar Goya Laza, professora de recerca del CSIC i expresidenta d’EuCHeMs (European Association for Chemical and Molecular Sciences); Laura Sánchez Piñón, catedràtica de Genètica a la Universitat de Santiago de Compostel·la i exconsellera de la Xunta de Galícia; Rosa Menéndez López, química i investigadora del CSIC; Daniel Ramón Vidal, biòleg i vicepresident d’R+D a Nutrició i Salut d’ADM Biópolis; Salvador Borrós Gómez, director general d’IQS; Borja Ibáñez Cabeza, cardiòleg i científic del CNIC i Premi Princesa de Girona Investigació 2010 i Silvia Osuna Oliveras, professora de recerca ICREA a l’Institut de Química Computacional i Catàlisi de la Universitat de Girona (UdG) i Premi Princesa de Girona Investigació 2016.

Ricard Alert Zenón (Barcelona, 1989)
Físic i investigador principal a l’Institut Max Planck d’un grup de recerca per a la Física dels Sistemes Complexos

Ricard Alert Zenon va estudiar física a la Universitat de Barcelona. En el seu primer projecte de recerca va descobrir un nou tipus de transició de fase, fet que va despertar el seu interès en el camp de la biofísica. La seva principal fita durant el doctorat, també a la UB, va ser entendre que l’expansió d’un agregat de cèl·lules es comporten com a líquids actius, que poden fluir sense forces externes, cosa que va fer replantejar alguns fonaments teòrics que els físics consideraven inamovibles fins ara.

El Dr. Alert Zenon lidera actualment un grup de recerca a l’Institut Max Planck per a la Física dels Sistemes Complexos, a Dresden (Alemanya). El seu grup analitza com les cèl·lules es poden moure col·lectivament com un ramat, encara que individualment tractin d’allunyar-se les unes de les altres. Les seves investigacions s’estan revelant com un nou camp: la física de la matèria activa, que pretén explicar el comportament col·lectiu de les cèl·lules.

Moisés Expósito Alonso (Alacant, 1990)
Ecòleg evolutiu, biòleg de plantes i genetista. És investigador i professor de biologia del canvi global a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, i a l’Institut Mèdic Howard Hughes

Moisés Expósito Alonso va estudiar Ecologia a la Universitat de Sevilla, Genètica Quantitativa a la University of Edinburgh (Regne Unit) i va obtenir el seu doctorat en genòmica i evolució a l’Institut Max Planck de Biologia, a Tübingen (Alemanya) i a la University of California Berkeley (EUA).

Ecòleg evolutiu, biòleg de plantes i genetista. És investigador i professor de biologia del canvi global a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, i a l’Institut Mèdic Howard Hughes. El Dr. Expósito Alonso lidera un grup de recerca compost per ecòlegs, biòlegs moleculars i evolutius, i bioinformàtics. Aquest grup és pioner en la integració de tècniques genètiques inspirades en medicina de precisió com a genòmica predictiva o edició de gens, amb conceptes d’ecologia i evolució, per entendre espècies i ecosistemes amenaçats pel canvi climàtic, cosa que la revista Nature ha anomenat “Genomic Futurology”.

Cristina Mayor-Ruiz (Sòria, 1989)
Doctora en biomedicina molecular i investigadora principal d’un grup de recerca a l’IRB de Barcelona

Cristina Mayor-Ruiz va estudiar Biotecnologia a la Universitat de Salamanca i el doctorat al Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO) sota la supervisió del Dr. Óscar Fernández-Capetillo.

Doctora en biomedicina molecular i investigadora principal d’un grup de recerca a l’IRB de Barcelona. Lesinvestigacions de la Dra. Mayor- Ruiz revelen que al voltant del 90% de les proteïnes humanes, moltes d’elles també relacionades amb el càncer, continuen essent intractables mitjançant medicaments tradicionals, però demostren que és possible induir la degradació de proteïnes rellevants pel desenvolupament d’algunes malalties, convertint-se així en una alternativa prometedora per a la intervenció terapèutica. Els seus èxits científics han impulsat la innovació en el descobriment de fàrmacs a Espanya amb els consegüents beneficis i potencial per a la generació biotecnològica i han estat reconeguts amb diversos premis nacionals i internacionals.

Bartomeu Montserrat Sánchez (Illes Balears, 1989)
Catedràtic de Física de Materials i investigador principal d’un grup de recerca a la University of Cambridge

Bartomeu Monserrat Sánchez va estudiar Física a l’Imperial College London (Regne Unit), on va ser reconegut com a millor estudiant de la seva promoció, i va fer el doctorat a la University of Cambridge (Regne Unit), amb estades de recerca a la Rutgers University (EUA).

El Dr. Monserrat Sánchez és Catedràtic de Física de Materials a la University of Cambridge (Regne Unit), on lidera un equip de 15 investigadors. El seu objectiu és el desenvolupament de nous mètodes teòrics que permetin resoldre les equacions de la mecànica quàntica en condicions complexes rellevants per a la seva aplicació, descobrir i aprofundir la comprensió de nous comportaments quàntics amb vista a la tecnologia del futur i comprovar prediccions experimentalment per crear prototips pioners de les tecnologies de propera generació. Les seves contribucions en física quàntica han resolt múltiples reptes cientificotecnològics, des de qüestions com la imatge mèdica i les cèl·lules solars fins l’establiment del límit de la velocitat del so.

Katherine Villa Gómez (Armenia, Colombia. 1986)
Doctora en química física i líder del grup de recerca en materials avançats per a l’energia i la remediació ambiental a l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ)

Katherine Villa Gómez va fer els seus estudis de Química a la Universitat de Quindio (Colòmbia) i va obtenir el postgrau i doctorat en la mateixa disciplina a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Doctora en química física i líder del grup de recerca en materials avançats per a l’energia i la remediació ambiental a l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ. L’objectiu de les seves investigacions és poder dissenyar nanorrobots capaços d’emmagatzemar energia lumínica per mantenir la seva activitat i moviment fins i tot en condicions de foscor. Això permetria la seva aplicació en mostres altament complexes, com ara aigua contaminada o llocs òpticament inaccessibles. Els seus èxits han estat reconeguts amb diversos premis nacionals i internacionals, entre els quals destaca la prestigiosa ERC-Starting Grant del Consell Europeu.

Generació Premiats
77 joves formen part de la «Generació premiats Princesa de Girona». Una comunitat de joves influents que marquen tendència en diferents àmbits com l’empresarial, el social, la investigació o l’art.