Nascuda a Madrid, el 1896, Claudia Tecglen García és graduada en psicologia per la UNED i fundadora d’una associació sense ànim de lucre que promou l’autonomia personal i la inclusió de persones amb espasticitat.
Va néixer prematurament amb paràlisi cerebral infantil i la seva actitud davant la vida i el seu objectiu d’ajudar els altres va aparèixer quan un dispositiu acoblat al cos als 16 anys li va canviar la vida. Es va poder calçar unes sabates per primera vegada i va voler donar aquesta oportunitat a més gent. El 2008 va fundar “Convives con Espasticidad”, una associació que busca unificar tota la informació sanitària i sociolaboral que pugui ser útil a totes les persones que conviuen amb l’espasticitat, un trastorn motor associat a múltiples malalties i discapacitats que provoca un augment del to muscular que dificulta totalment o parcialment el moviment dels músculs afectats.
Aquest 2022 ha estat distingida amb el Premi FPdGi Social pel seu impacte social en impulsar la igualtat d’oportunitats amb les seves accions i per la seva qualitat en la gestió i la transparència. El jurat destaca, a més a més, la seva «exemplaritat com a model inspirador i per ser referent per a altres joves».
La psicòloga i emprenedora social madrilenya està convençuda que rebre el guardó de la Fundació Princesa de Girona “ajudarà a visibilitzar que la discapacitat i el talent conviuen de manera natural. És un premi a un trajecte de 14 anys que obrirà portes perquè més persones, entitats i empreses ens donin oportunitats per enfortir aquesta convivència amb la discapacitat”.
A la seva organització “Convives con Espasticidad” “escoltem de manera activa les persones que conviuen amb discapacitat i les dotem de fortalesa mental perquè acceptin les seves limitacions i siguin felices amb les seves circumstàncies”. I és que, entre les eines que proporciona l’associació creada per Tecglen, destaca el programa dedicat a l’afrontament actiu, que ofereix acompanyament psicològic a totes les persones que necessitin superar adversitats.
Per la Claudia és imprescindible “construir un món on ningú es quedi enrere ni per qüestió de discapacitat, ni raça, ni sexe, ni edat, ni per raons socioeconòmiques”. Vol seguir plantant cara a la discapacitat i “treballar sense descans per treure-li a l’atzar i la desinformació la capacitat de limitar una vida”.