Majestats, autoritats, amigues, amics, bona tarda.

Em sento profundament emocionada de ser aquí i de poder-los dir, en nom de tots els premiats, moltíssimes gràcies!

La vida és un conjunt de moments duríssims i altres de dolços i inoblidables. Aquesta tarda compartim un d’aquests moments preciosos, que es convertirà, de ben segur, en inoblidable.

Gràcies a la Fundació Princesa de Girona i als diferents jurats que han apostat pels nostres treballs, avui ens trobem aquí sis joves apassionats amb el que fem, immersos en projectes compromesos i innovadors que ens il·lusionen i ens motiven. Projectes en els quals creiem i pels quals treballem i lluitem cada dia.

Jo soc científica —i extremenya, com la meva admirada Guadalupe Sabio, que em va precedir en aquest escenari ara fa sis anys. Els meus pares van saber transmetre’m des de petita que la ciència és progrés, que la ciència és salut i és benestar. Però la ciència també és cultura, i és futur. I el futur que hem de construir entre tots ha de ser sostenible.

El 2015, mentre feia el postdoctorat a la Universitat de Stanford, al cor de Silicon Valley, se celebrava la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic a París. En aquesta conferència, 195 països van signar el compromís de portar a terme les polítiques necessàries d’acció contra el canvi climàtic. Recordo l’alegria, l’optimisme i l’esperança que em va fer sentir aquest acord històric. I l’electroquímica, la meva gran passió, té un paper clau en la transició cap a un model energètic sostenible i net.

Però avui soc aquí per parlar en nom de tots els meus companys premiats, també decidits a construir un món millor:

• En Guillermo, així, investiga nous materials porosos amb aplicació en diversos camps, com ara la separació de gasos, d’interès també en energia sostenible.
• En José Miguel, amb la seva empresa bound4blue, aposta per revolucionar el transport marítim amb un sistema que substitueix els combustibles fòssils per energies renovables.
• La Soleá, amb la seva música, la seva veu i la seva interpretació, ens submergeix en un univers únic de sons vibrants i emocions infinites.
• En Pablo, amb el seu violoncel, ofereix interpretacions sublims i inoblidables que toquen cada fibra dels cors d’aquells qui s’aturen a escoltar-lo.
• L’Arancha, totalment convençuda que un món més just és possible, i preocupada en particular per la infància, ha creat una solució tecnològica amb l’objectiu d’identificar i protegir milions de nens del carrer a tot el món.
• Article 1 lluita pels joves, preocupant-se de la seva formació, orientació laboral i desenvolupament professional en igualtat d’oportunitats.

Si hem arribat fins aquí, ha estat gràcies a les persones que ens han acompanyat en el nostre viatge. En primer lloc, els nostres pares, que van prioritzar la nostra educació i formació, van confiar en nosaltres i van reforçar els nostres somnis. També volem donar les gràcies als nostres mestres, per formar-nos i guiar-nos. A les nostres famílies, parelles i amics, pel seu suport incondicional, afecte i comprensió constants. I als qui ens envolten en el treball, per fer-nos més fàcil el dia a dia.

Com a dona científica, permetin-me que expressi també la meva gratitud a les dones de tots els temps que ens han obert camí en tots els àmbits, sense oblidar aquelles que els seus col·legues van fer invisibles. A totes: gràcies per inspirar-nos.

Alguns joves que vam sortir del país, entre els quals m’incloc, ho vam fer il·lusionats, amb la intenció de continuar formant-nos en altres entorns. Encara des de fora —en el meu cas, des de la Universitat de Copenhaguen—, no deixem de demanar que s’inverteixi més en ciència, que es respecti i escolti els científics i que s’assoleixi un gran pacte per la ciència, que serà la base del desenvolupament del nostre país.

Tots nosaltres volem ajudar a canviar el món; un repte ambiciós, però possible. Tenim el coneixement i les eines que ens calen. I necessitem que ens escoltin, com fa la Fundació Princesa de Girona, perquè la societat prengui consciència de la importància dels nostres reptes.

El reconeixement immens que significa el premi que avui rebem ens dona forces per continuar treballant sense treva. Confiem que, gràcies a la seva transcendència, serem més visibles i transmetrem a moltes més persones allò que fem, la nostra dedicació, la nostra il·lusió i la nostra esperança.

Els joves, no oblidem que aquesta vida ha de ser un camí ple de decisions valentes, justes i equilibrades, encaminades a construir un món més amable.

Siguem exemple de perseverança i treball intens per garantir un món millor a les generacions futures.

Moltes gràcies.

Majestats, autoritats, amigues, amics, bona tarda.

Em sento profundament emocionada de ser aquí i de poder-los dir, en nom de tots els premiats, moltíssimes gràcies!

La vida és un conjunt de moments duríssims i altres de dolços i inoblidables. Aquesta tarda compartim un d’aquests moments preciosos, que es convertirà, de ben segur, en inoblidable.

Gràcies a la Fundació Princesa de Girona i als diferents jurats que han apostat pels nostres treballs, avui ens trobem aquí sis joves apassionats amb el que fem, immersos en projectes compromesos i innovadors que ens il·lusionen i ens motiven. Projectes en els quals creiem i pels quals treballem i lluitem cada dia.

Jo soc científica —i extremenya, com la meva admirada Guadalupe Sabio, que em va precedir en aquest escenari ara fa sis anys. Els meus pares van saber transmetre’m des de petita que la ciència és progrés, que la ciència és salut i és benestar. Però la ciència també és cultura, i és futur. I el futur que hem de construir entre tots ha de ser sostenible.

El 2015, mentre feia el postdoctorat a la Universitat de Stanford, al cor de Silicon Valley, se celebrava la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic a París. En aquesta conferència, 195 països van signar el compromís de portar a terme les polítiques necessàries d’acció contra el canvi climàtic. Recordo l’alegria, l’optimisme i l’esperança que em va fer sentir aquest acord històric. I l’electroquímica, la meva gran passió, té un paper clau en la transició cap a un model energètic sostenible i net.

Però avui soc aquí per parlar en nom de tots els meus companys premiats, també decidits a construir un món millor:

• En Guillermo, així, investiga nous materials porosos amb aplicació en diversos camps, com ara la separació de gasos, d’interès també en energia sostenible.
• En José Miguel, amb la seva empresa bound4blue, aposta per revolucionar el transport marítim amb un sistema que substitueix els combustibles fòssils per energies renovables.
• La Soleá, amb la seva música, la seva veu i la seva interpretació, ens submergeix en un univers únic de sons vibrants i emocions infinites.
• En Pablo, amb el seu violoncel, ofereix interpretacions sublims i inoblidables que toquen cada fibra dels cors d’aquells qui s’aturen a escoltar-lo.
• L’Arancha, totalment convençuda que un món més just és possible, i preocupada en particular per la infància, ha creat una solució tecnològica amb l’objectiu d’identificar i protegir milions de nens del carrer a tot el món.
• Article 1 lluita pels joves, preocupant-se de la seva formació, orientació laboral i desenvolupament professional en igualtat d’oportunitats.

Si hem arribat fins aquí, ha estat gràcies a les persones que ens han acompanyat en el nostre viatge. En primer lloc, els nostres pares, que van prioritzar la nostra educació i formació, van confiar en nosaltres i van reforçar els nostres somnis. També volem donar les gràcies als nostres mestres, per formar-nos i guiar-nos. A les nostres famílies, parelles i amics, pel seu suport incondicional, afecte i comprensió constants. I als qui ens envolten en el treball, per fer-nos més fàcil el dia a dia.

Com a dona científica, permetin-me que expressi també la meva gratitud a les dones de tots els temps que ens han obert camí en tots els àmbits, sense oblidar aquelles que els seus col·legues van fer invisibles. A totes: gràcies per inspirar-nos.

Alguns joves que vam sortir del país, entre els quals m’incloc, ho vam fer il·lusionats, amb la intenció de continuar formant-nos en altres entorns. Encara des de fora —en el meu cas, des de la Universitat de Copenhaguen—, no deixem de demanar que s’inverteixi més en ciència, que es respecti i escolti els científics i que s’assoleixi un gran pacte per la ciència, que serà la base del desenvolupament del nostre país.

Tots nosaltres volem ajudar a canviar el món; un repte ambiciós, però possible. Tenim el coneixement i les eines que ens calen. I necessitem que ens escoltin, com fa la Fundació Princesa de Girona, perquè la societat prengui consciència de la importància dels nostres reptes.

El reconeixement immens que significa el premi que avui rebem ens dona forces per continuar treballant sense treva. Confiem que, gràcies a la seva transcendència, serem més visibles i transmetrem a moltes més persones allò que fem, la nostra dedicació, la nostra il·lusió i la nostra esperança.

Els joves, no oblidem que aquesta vida ha de ser un camí ple de decisions valentes, justes i equilibrades, encaminades a construir un món més amable.

Siguem exemple de perseverança i treball intens per garantir un món millor a les generacions futures.

Moltes gràcies.