Sra. Adela Cortina


Catedràtica d’Ètica de la Universitat de València

Adela Cortina és catedràtica d’Ètica i Filosofia Política a la Universitat de València i membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques; és, a més, la primera dona que ingressa en aquesta institució des que es va fundar, l’any 1857. Com a becària del DAAD i de l’Alexander von Humboldt-Stiftung va aprofundir estudis a les universitats de Munic i de Frankfurt; en aquesta darrera universitat va treballar amb Apel i Habermas, creadors de l’ètica del discurs, que va introduir en el món espanyol i iberoamericà. Ha estat professora visitant a les universitats de Notre Dame (EUA) i Cambridge (Regne Unit).

És directora del màster i del programa de doctorat interuniversitari amb menció cap a l’excel·lència Ètica i Democràcia i de la Fundación ÉTNOR, així com membre del Board de la International Development Ethics Association. És doctora honoris causa i professora ad honorem de diferents universitats, Premi Internacional d’Assaig Jovellanos 2007 i Premi Nacional d’Assaig 2014. En diverses ocasions ha format part del jurat dels Premis Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats i de Ciències Socials, i és col·laboradora del diari El País.

Adela Cortina treballa en ètica i filosofia política, en afers com ciutadania, democràcia o cosmopolitisme, i en l’aplicació de l’ètica a la ciència i la tècnica, la política, l’economia, l’empresa, el desenvolupament humà, la bioètica, els mitjans de comunicació o l’educació.

Entre els seus llibres cal esmentar Ética mínima (Tecnos, 1986), Ética sin moral (Tecnos, 1990), Ética aplicada y democracia radical (Tecnos, 1993), Ciudadanos del mundo (Alianza, 1997), Alianza y Contrato (Trotta, 2001), Por una ética del consumo (Taurus, 2002), Ética de la razón cordial (Nobel, 2007), Las fronteras de la persona (Taurus, 2009), Justicia cordial (Trotta, 2010), Neuroética y neuropolítica (Tecnos, 2011) i Para qué sirve realmente la ética (Paidós, 2013).