«L’art et permet posar poesia en els altres camps. Sense ell, estaríem perduts com a espècie». Per a l’artista contemporani Juan Zamora, reconegut amb el Premi FPdGi Arts i Lletres 2017, «l’art és l’únic espai on puc exercir amb llibertat absoluta». Durant prop d’una hora, ha transmès la seva passió als estudiants de l’IES Cerro Viento de Benalmádena (Màlaga). Aquesta conferència forma part del cicle «Premiats i escoles» que organitza la Fundació Princesa de Girona.
«He dibuixat tota la vida. La gent que em coneix sap que estic amb un llapis i una llibreta tot el dia. Sóc un obrer de l’art», ha explicat Zamora que a hores d’ara viu a Örö, una illa deshabitada de dos metres quadrats de Finlàndia on estudia una planta que només viu en aquest lloc per a un projecte artístic que reflexiona sobre l’emergència climàtica.
«Nòmada» és una altra de les etiquetes que defineix a aquest artista que viatja per tot el món. «Fa uns anys vaig començar a viatjar per residències artístiques. De Nova York vaig saltar a Pequín on vaig treballar com a dissenyador de moda. De la Xina, em vaig mudar a Johannesburg (Sud-Àfrica) on vaig investigar sobre l’origen del llenguatge». Colòmbia, Austràlia o Itàlia són alguns dels llocs que integren el particular mapamundi d’aquest artista que treballa amb elements primaris i tradueix la natura a l’art.
«Sol más ràpid, junts més lluny»
Felipe Campos està convençut que tots podem canviar el món. Així ho ha transmès als alumnes de l’IES Almadraba de Tarifa (Cadis) durant la conferència «Sol més ràpid, junts més lluny» que també forma part del cicle Premiats i escoles. Durant 50 minuts ha acostat als joves la seva trajectòria professional. Amb tan sols 22 anys, Campos va assumir la direcció de l’Associació Educativa Itaca. Avui, 14 anys després, aquesta entitat sense ànim de lucre ubicada al barri de la Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat ha professionalitzat els seus projectes amb una especial dedicació i atenció als projectes d’acció social atenent a 1.500 persones setmanalment. «Intentem que aquestes persones tinguin dignitat. Una cosa que al segle XXI no és comú ni fàcil», ha explicat Campos que resumeix la seva filosofia en una frase: «Molta gent petita en llocs petits, fent coses petites, poden canviar el món».
Convençut que «cada un de nosaltres forma part d’una cadena imprescindible per fer un món millor», va decidir estudiar Ciències empresarials després que un professor el convencés que «necessitem bons gestors, economistes, periodistes … tècnics que sàpiguen gestionar i posar-se al servei del bé comú».
Campos ha recordat que «un de cada quatre nens és pobre» i ha demanat als joves que no s’acostumin a aquestes xifres. «No ens podem immunitzar cap a la pèrdua ni la falta de dignitat. Si aconseguim canviar una sola vida, si ajudem un nen a trencar la gàbia de vidre, haurem aconseguit un fet heroïc», ha assegurat. «Les crisis les passem en el mateix mar, però no tots anem en el mateix vaixell». Per això, ha assegurat que «cada acció, cada mil·límetre d’aventura, pot canviar el món».
Preguntat sobre els errors i els fracassos, ha reconegut que «equivocar-se no és fàcil i de vegades té conseqüències però hem d’analitzar i reconèixer en què fallem. Així podrem reajustar les nostres accions».
Amb el cicle «Premiats i escoles», la Fundació Princesa de Girona aproxima la trajectòria dels joves premiats, que són ja avui un referent per a la resta de la joventut, als estudiants. Es tracta de conferències d’orientació professional i vocacional de 50 minuts que tenen l’objectiu de despertar l’interès dels alumnes. Podeu sol·licitar la vostra xerrada aquí.
